Fhyujk

Republic of Palau Beluu er a Belau パラオ共和国
bandera de Palau escut de Palau
Himne	Belau rekid
Localització
7° 28′ 00″ N, 134° 33′ 00″ E / 7.466667°N,134.55°E / 7.466667; 134.55
Capital	Ngerulmud
Ciutat més gran	Koror
Conté la localitat	Aimeliik Airai Angaur Hatohobei Kayangel Koror Melekeok Ngaraard Ngarchelong Ngardmau Ngeremlengui Ngatpang Ngchesar Ngiwal Peleliu Sonsorol
Població
Total	20.918 (2013)
• Densitat	44,93 hab/km²
Idioma oficial	anglès i palauès
Geografia
Part de	Micronèsia
Superfície	465,550362 km²
• Aigua	Negligible
Punt més alt	Mount Ngerchelchuus  (242 m)
Punt més baix	oceà Pacífic  (0 m)
Limita amb	Estats federats de Micronèsia Indonèsia Filipines
Història i celebracions
Independència
Creació	dels EUA l'1 d'octubre de 1994
Organització política
Forma de govern	república parlamentària
Òrgan executiu	Government of Palau
Òrgan legislatiu	Palau National Congress
• President	Tommy Remengesau
• President	Tommy Remengesau
Màxima autoritat judicial	Supreme Court of Palau
Membre de	Organització de les Nacions Unides (15 desembre 1994) Banc Internacional per a la Reconstrucció i el Desenvolupament (16 desembre 1997) Associació Internacional de Foment (16 desembre 1997) Corporació Financera Internacional (16 desembre 1997) Organisme Multilateral de Garantia d'Inversions (16 desembre 1997) Estats de l’Àfrica Aliança de Petits Estats Insulars Banc Asiàtic de Desenvolupament (2003) Organització per la Prohibició de les Armes Químiques UNESCO (20 setembre 1999)
Economia
PIB nominal	291.544.300 $ (2017)
PIB per càpita	13.498,66 $ (2015)
Índex de Desenvolupament Humà	0,743 (2000)
Dòlar dels EUA (USD)
Identificador descriptiu
Zona horària	UTC+09:00
Domini de primer nivell	pw
Prefix telefònic	680
Número de telèfon d'emergències	911
Codi país	PW
Altres
Agermanament amb	prefectura de Mie Prefectura de Hyōgo
Lloc web	Lloc web oficial

Palau (Belau en palauès) és un estat pluriinsular de Micronèsia, a l'oceà Pacífic, situat a uns 500 km a l'est de Filipines. Està constituït per un arxipèlag de 26 illes i 300 illots.

Història

Palau, pintura en un llibre del 1908

Els primers habitants de Palau provenien probablement d'Indonèsia, Austràlia i Polinèsia, els quals van poblar les illes a partir del 1000 aC, aproximadament. El primer explorador europeu a albirar les illes fou l'espanyol Ruy López de Villalobos el 1543; les annexionà a l'Imperi espanyol. Després de la conquesta de les Filipines el 1565, les Palau van passar a integrar el territori de la Capitania General de les Filipines, creada el 1574, dependent del virregnat de Nova Espanya, però l'evangelització de l'arxipèlag no va començar fins al 1710, a càrrec del missioner Padilla. No obstant això, els intents europeus per establir-se o comerciar amb les illes no van començar fins al segle XVIII, pels britànics. Espanya va colonitzar les illes fins a finals del segle XIX, fins que les va vendre a Alemanya el 1899 juntament amb la resta de les Carolines per 25 milions de marcs alemanys, segons el tractat hispanoalemany^[1] després de la derrota en la Guerra hispanoestatunidenca de 1898.

Japó va capturar les illes en començar la Primera Guerra mundial, el 1914, i hi va aconseguir un mandat després de la signatura del tractat de Versalles de 1919, que es va estendre fins a la Segona Guerra mundial. El 20 de setembre de 1944 les tropes nord-americanes envaïren el territori. Durant la tardor de 1944 les illes van ser testimoni de la Batalla de Peleliu entre les forces de l'Imperi del Japó i els Estats Units. La victòria estatunidenca va posar fi al mandat japonès sobre l'arxipèlag. Des de 1947, Palau i les Carolines van ser posades sota tutela de l'ONU que, a la vegada, van confiar la seva administració als Estats Units com a part del Territori en Fideïcomís de les Illes del Pacífic, on s'integrà el 1951.

Els palauans van votar el 1979 per no unir-se als Estats Federats de Micronèsia i van triar la independència el 1981, tenint com a primer president Haruo Remeliik. Aquell mateix any es va aprovar la primera constitució. El 1986 els governs de Palau i els Estats Units acordaren els termes per a una lliure associació. No obstant això, el tractat no se signà, ja que la Constitució de Palau prohibeix la presència de vaixells nuclears a les illes, i Estats Units no accepta aquesta clàusula.

Política

El país té un govern constitucional, en associació lliure amb els Estats Units, mitjançant el tractat de Lliure Associació. Aquest tractat va entrar en vigor l'1 d'octubre de 1994, i implica l'ajuda financera dels Estats Units per períodes de 15 anys, a canvi de certs drets de defensa.

El president de Palau, que és cap d'estat i cap de govern, és triat pels palauans cada quatre anys. El govern que encapçala consisteix en un parlament bicameral, anomenat Olbiil Era Kelulau. Els membres d'ambdues cambres són triats pel poble; 16 són part del Senat, i 18 de la Cambra de Delegats. Existeix un Consell de Caps que actua com a cos assessor presidencial. Té un sistema judicial fonamentat en una Cort Suprema. Des del 2009 el president és Johnson Toribiong.

Geografia

Mapa de Palau (en anglès)

Comprèn un conjunt d'illes d'origen volcànic i coral·lí, com Babelthuap (la més gran), Koror (on hi ha la capital, Koror), Malakal, Urukthapel, Peleliu, Angaur, i d'altres.

Subdivisió administrativa

Article principal: Organització territorial de Palau

Palau està dividit en setze províncies administratives (estats):

• Aimeliik


• Airai


• Angaur


• Hatobohei


• Kayangel


• Koror


• Melekeok


• Ngaraard


• Ngarchelong


• Ngardmau


• Ngatpang


• Ngchesar


• Ngeremlengui


• Ngiwal


• Peleliu


• Sonsoral

Demografia

La majoria de la població és palauana, indígenes micronèsics; pel que fa a religions, són majoritàriament cristians (41% catòlics, 25% protestants), bé que subsisteixen cultes indígenes.

Economia

Article principal: Economia de Palau

Es basa principalment en el turisme. Els principals intercanvis comercials són de productes agrícoles i aliments amb els EUA i el Japó.

Patrimoni de la Humanitat

Les Illes Rock estan inscrites en la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

Referències

Vegeu també

• Bopha

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons
	Viccionari

Aquest article conté una o més imatges amb text que pot ser traduït al català. (ajuda)