Mas Fina Història Referències Bibliografia Menú de navegació41° 53′ 40″ N,...
Masies fortificades del Baix EmpordàMasies de PalafrugellMonuments històrics de PalafrugellTorres del Baix Empordà
ErmedàsPalafrugellbé cultural d'interès nacionalCan FinaSant Ramon d'ErmedàscarreusmerletscoronamentcobertaespitlleresmatacàgaliotaMataróPalafrugellalcaldejutgerecaptadorSometentprevereArxiu Municipal de PalafrugellErmedàsnotariPalamósJoan Rocas RomagueraindiàIrene Rocas i Romaguera
 | ||||
|---|---|---|---|---|
 | ||||
| Dades | ||||
| Tipus | masia i monument | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Estat | Espanya | |||
| Autonomia | Catalunya | |||
| Vegueria | Comarques gironines | |||
| Comarca | Baix Empordà | |||
| Municipi | Palafrugell | |||
| Localització | Ermedàs (Palafrugell, Baix Empordà) | |||
| ||||
| BCIN | ||||
| Data | 22/04/1949 | |||
| Identificador | BCIN: 1162-MH BIC: RI-51-0005979 IPAC: 1284 | |||
 | ||||
El Mas Fina és una masia amb una torre de defensa del veïnat d'Ermedàs en el municipi de Palafrugell (Baix Empordà). La torre està declarada com a bé cultural d'interès nacional. La família que n'era propietària tenia diverses finques, entre les quals destaca el Can Fina. El Mas Fina està situat al costat de l'església de Sant Ramon d'Ermedàs. La torre adossada és una construcció de planta quadrada, formada per grans carreus regulars de granit, que ha perdut els merlets de coronament i en l'actualitat presenta coberta de teula a una vessant. S'hi conserven algunes espitlleres quadrades i un matacà a la part superior de la façana de llevant.[1]
Història
La torre del mas Fina data probablement del segle XVI època en què van ser bastides nombroses torres de guaita i de defensa al terme de Palafrugell davant les incursions dels pirates turcs i algerians. La masia que hi té adossada és una construcció posterior dels segles XVII-XVIII.[1]
L'any 1757 es produí l'encontre entre una galiota de pirates algerians i un vaixell de Mataró enfront del cap Roig. El vaixell pirata fou enfonsat i dels 110 tripulants, els que se salvaren, varen ser fets presoners i tancats a la Torre d'en Pere Gros d'Ermedàs. La torre que queda més a la vora, actualment, és la del Mas Fina.[2]
La família Fina és una família d’hisendats documentats a Palafrugell des del segle XVI. Diferents membres de la família van exercir càrrecs públics al municipi (alcalde, jutge, recaptador, caporal del districte de Palafrugell del Cos de Sometent, prevere...). El fons documental d'aquesta família es conserva actualment a l'Arxiu Municipal de Palafrugell. Conté la documentació familiar i patrimonial, inclosa la del Mas Fina d’Ermedàs, i de diferents activitats dels diferents membres de la família Fina i de famílies emparentades com els Rocas i Vicens, també hi ha documentació d’uns Roqueta possiblement emparentats amb els Fina. Joan Roqueta era notari de Palamós i la documentació del s. XVII sembla vinculada a la seva notaria. En el fons cal destacar les notes i dietaris de diferents membres de la família Fina (1542-1878), i l’abundant correspondència (1623-1985). La vinculació via matrimoni amb la família Rocas fa que també hi hagi documentació d’aquesta família sobretot del s. XIX, sobretot documentació d’en Joan Rocas Romaguera, propietari indià palafrugellenc. En el fons també hi trobem escrits literaris d’Irene Rocas i Romaguera.[3]
Referències
↑ 1,01,1 «Torre del Mas Fina». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 abril 2012].
↑ «Béns singulars: Mas Fina». Pla Especial de Protecció i Intervenció en el Patrimoni Històric de Palafrugell p. 221-222. Ajuntament de Palafrugell. [Consulta: 7 maig 2012].
↑ «Fons documentals de l'Arxiu Municipal de Palafrugell (dins de Fons Patrimonials)». Ajuntament de Palafrugell. [Consulta: 8 agost 2012].
Bibliografia
- ANGELATS, Rosa; VILA, Pep. Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas. Ajuntament de Palafrugell. 2004.
- BONAL, Teresa; SÀBAT, Núria. Estar-se a Barcelona. Dins Gavarres, núm. 13. (primavera –estiu 2008).
- BRUGUEROL, Josep del. Un rellotger de Colòmbia. Dins Revista de Palafrugell, núm. 144. (gener 1974).
- CASTELLÓ, Josep. El perfil de la costa. Palafrugell, Mont-ras i les illes Formigues. Palafrugell, 2003.
- MOLINAS, Lluís. La “Gatita Blanca”. Dins Revista del Baix Empordà, núm. 27. (desembre 2009-març 2010).
- NOGUER, Jaume; ALCOBERRO, Agustí. Pirates, corsaris i torres de moros. Quaderns de Palafrugell núm. 6. Palafrugell, 1998.
- PRAT, Enric; VILA, Pep. Un inventari de la casa Fina de Palafrugell (1708). Dins Estudis del Baix Empordà, vol. 17. 1998.
- PRAT, Enric; VILA, Pep. Notes i dietaris de la família Fina (1561-1878). Estudi, edició i notes a cura d’Enric Prat i Pep Vila. Ajuntament de Palafrugell. 1998.
- SAURÍ, M. Concepció. L'americano Rocas. Dins Revista de Palafrugell, núm. 62.(desembre 1998).
- TURRÓ, JORDI. CASALS, EVA. De Palafrugell a Amèrica. Quaderns de Palafrugell, núm. 20. Ajuntament de Palafrugell. 2011.
- VILA, Pep. Records d’una representació del “Ball d’en Serrallonga”, a Llofriu i a Torrent. Dins Estudis del Baix Empordà, vol. 28. 2009
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mas Fina |
