Roland Topor Contingut Biografia Topor i el cinema Premis, homenatges i altres Bibliografia...


Cantants parisencsEscriptors francesos en francèsPintors francesos del segle XXDibuixants francesosEscriptors francesos del segle XX


París7 de gener193816 d'abril1997Abram ToporHara-KiriFernando ArrabalAlejandro JodorowskyPaniqueRené LalouxFernando ArrabalRoman PolanskiFederico Fellini



























































Infotaula de personaRoland Topor

Roland Topor i Agnieszka Taborska Chez Lipp 1996, fot. Marcin Giżycki.jpg
Biografia
Naixement
7 gener 1938
París
Mort
16 abril 1997 (59 anys)
París
Causa de mort
Hemorràgia cerebral
Lloc d'enterrament
Cementiri de Montparnasse
Educació
École Nationale Supérieure des Beaux-Arts
Activitat
Camp de treball
Arts escèniques
Ocupació
Pintor, actor, guionista, escriptor, novel·lista, dramaturg, actor de cinema, autor, escenògraf i director de teatre
Obra
Obres destacables
The Tenant Tradueix
Família
Pare
Abram Topor
Germans
Hélène d'Almeida-Topor Tradueix
Premis






IMDB: nm0867718
Modifica les dades a Wikidata

Roland Topor (París, 7 de gener de 1938 - 16 d'abril de 1997) va ser un dibuixant, pintor, escriptor, cantant, director de teatre, actor i cineasta francès.[1]




Contingut






  • 1 Biografia


  • 2 Topor i el cinema


  • 3 Premis, homenatges i altres


  • 4 Bibliografia (selecció)


    • 4.1 Novel·les


    • 4.2 Selecció de relats i novel·les curtes


    • 4.3 Teatre, òperes


    • 4.4 Recull de dibuixos


    • 4.5 Diversos




  • 5 Referències





Biografia


Fill del pintor i esculptor Abram Topor, el jove Roland visqué els primers anys a París, al desè barri, carrer de Corbeau (avui, carrer de Jacques-Louvel Tessier), i es traslladà després a Savoia, on els seus pares (immigrants jueus) s'amagaven durant l'ocupació nazi.


Va estudiar Belles Arts a París, col·laborà amb el diari Hara-Kiri, amb qui compartia el culte a l'humor negre i cínic, però també explotà la seva vena més rosa a la revista Elle.


El 1962, amb Fernando Arrabal i Alejandro Jodorowsky, creà el moviment Panique.


Era germà de la historiadora Hélène D'Almeida-Topor i oncle de l'historiador Fabrice d'Almeida.



Topor i el cinema


Atret pel cinema d'animació, col·laborà amb René Laloux. Després de nombrosos curtmetratges, el llargmetratge La Planète sauvage obtingué, el 1973, el premi especial del jurat de Cannes. Li obrí les portes a fer Italiques el 1974, en companyia de Fernando Arrabal.


Com a actor, interpretà rols secundaris ens films com Nosferatu i altres.


Els anys 70 veieren també la seva novel·la Le Locataire chimérique, adaptada al cinema de la mà de Roman Polanski. Col·laborà també amb Federico Fellini a Casanova, dissenyant les imatges que es projectaren a la seqüència de la "llanterna màgica".



Premis, homenatges i altres



  • 1961: Gran premi de l'humor negre.

  • 1990: Gran premi de la ciutat de París.

  • Megumi Satsu, cantant japonesa excèntrica, interpretà un parell de textos de Topor adaptats a la música.



Bibliografia (selecció)



Novel·les



  • 1964: Le Locataire chimérique

  • 1967: La Princesse Angine

  • 1968: Erika

  • 1969: Joko fête son anniversaire (novel·la i teatre), premi dels Deux Magots 1970

  • 1969: Un amour de téléphone

  • 1970: Pop Rose (amb el pseudònim de Maud Morel)

  • 1971: Épreuve par neuf (amb el pseudònim de Laurent Taupor)

  • 1975: Mémoires d'un vieux con, nova edició del 2011 a ed. Wombat

  • 1978: Portrait en pied de Suzanne

  • 1996: Jachère Party



Selecció de relats i novel·les curtes



  • 1967: Four roses for Lucienne

  • 1982: Café Panique

  • 1986: La Plus Belle Paire de seins du monde

  • 1988: Taxi Stories

  • 1989: Journal in Time

  • 1989: Les Combles Parisiens

  • 1997: Made in Taïwan, copyright in Mexico

  • 2011: Vaches noires, Ed. Wombat. 33 relats inèdits, antologia de l'autor



Teatre, òperes



  • 1972: Les derniers jours de solitude de Robinson Crusoé, 20 ans d'aventures et d'amour

  • 1972: Le Bébé de Monsieur Laurent

  • 1975: De Moïse à Mao, 5000 ans d'aventures

  • 1989: Joko fête son anniversaire (adaptació teatral)

  • 1989: Vinci avait raison

  • 1989: Fatidik et Opéra

  • 1991: Batailles, amb Jean-Michel Ribes

  • 1994: L'Hiver sous la table

  • 1996: L'Ambigu



Recull de dibuixos



  • 1960: Les Masochistes

  • 1961: Topor, Anthologie

  • 1965: Panic

  • 1965: Dessins Panique

  • 1972: Un Monsieur tout esquinté (dibuixos de Roland i Nicolas Topor)

  • 1974: L'Epikon

  • 1974: Une vie à la gomme

  • 1977: Toporland

  • 1985: Topor (catàleg de l'Exposició de Munic)

  • 1996: Le Trésor des Dames


  • 2008 : Mai 68, col·lectiva - Michel Lafon

  • 2010: Rebonjour (a United Dead Artists)



Diversos




  • Les deux caprices, il·lustracions de Sabine Monirys, Grasset Jeunesse, 1974

  • Marcel Aymé, Œuvres romanesques, 6 toms, il·lustracions de Roland Topor, Flammarion, 1977


  • Palace, amb Jean-Michel Ribes (esquetxos televisius)


  • Merci Bernard, amb Jean-Michel Ribes (esquetxos)


  • Le sacré livre de Prouto (història)


  • Courts termes, amb Eddy Devolder (entrevistes)


  • L'Équation du bonheur, amb Henri Rubinstein (entrevistes)


  • À rebrousse-poil, amb Henri Xhonneux


  • La cuisine cannibale (receptes)


  • Rumsteak Morceaux choisis (poemes i cançons)


  • Vous savez, moi, sans mes lunettes, col·lecció "L'art en écrit", edicions Jannink, París, 1992


  • Pense-bêtes (frases, poemes i dibuixos), Le Cherche Midi, col·lecció "Les pensées", París, 1992



Referències





  1. «Roland Topor». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.






A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roland Topor Modifica l'enllaç a Wikidata








Popular posts from this blog

Benedict Cumberbatch Contingut Inicis Debut professional Premis Filmografia bàsica Premis i...

Monticle de plataforma Contingut Est de Nord Amèrica Interpretacions Altres cultures Vegeu...

Escacs Janus Enllaços externs Menú de navegacióEscacs JanusJanusschachBrainKing.comChessV