Patagonotothen cornucola Contingut Descripció Reproducció Hàbitat Distribució geogràfica Estat de...


Patagonotothen


espèciepeixfamílianototènidsniusembrionsaigua marinaclima temperatkelpzona intermarealPacíficAtlànticArgentinaXileilles Malvinescontaminacióhumans



























































Infotaula d'ésser viuPatagonotothen cornucola



Estat de conservació


Status iucn3.1 LC-ca.svg

Risc mínim
UICN
155074
Taxonomia

Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Actinopteri
Ordre Perciformes
Família Nototheniidae
Gènere Patagonotothen
Espècie
Patagonotothen cornucola
(Richardson, 1844)[1][2][3]


Nomenclatura
Sinònim taxonòmic

  • Notothenia cornucola (Richardson, 1844)[4]

Modifica les dades a Wikidata

Patagonotothen cornucola és una espècie de peix pertanyent a la família dels nototènids.[5]




Contingut






  • 1 Descripció


  • 2 Reproducció


  • 3 Hàbitat


  • 4 Distribució geogràfica


  • 5 Estat de conservació


  • 6 Observacions


  • 7 Referències


  • 8 Bibliografia


  • 9 Enllaços externs





Descripció



  • Pot arribar a fer 11 cm de llargària màxima.

  • És de color marró fosc amb algunes taques i ratlles.

  • Superfície superior del cap sense escates.

  • 27-31 radis tous a l'aleta anal.


  • Línia lateral superior amb 33-42 escates tubulars i la mitjana amb 2-23.

  • Àrea dorsal del cap sense crestes prominents.

  • Les aletes pectorals són igual de llargues (o una mica més) que les pelvianes.[6][7]



Reproducció


Té dos períodes de màxima activitat reproductora durant l'any, es reprodueix a la zona intermareal i els adults tenen cura dels nius per assegurar la supervivència dels embrions.[8][9]



Hàbitat


És un peix d'aigua marina, demersal i de clima temperat, el qual viu sobre fons rocallosos i àrees cobertes de kelp (Macrocystis pyrifera) a la zona intermareal.[6][9]



Distribució geogràfica


Es troba al Pacífic sud-oriental i l'Atlàntic sud-occidental: l'Argentina,[10]Xile[11] i les illes Malvines.[12][13][14][15][16]



Estat de conservació


Atès que viu a zones intermareals, és possible que sigui afectat per la contaminació i el desenvolupament costaner. No obstant això, hi ha poc desenvolupament costaner a la seua àrea de distribució i només existirien amenaces a un nivell molt localitzat.[9]



Observacions


És inofensiu per als humans.[6]



Referències





  1. Balushkin A. V., 1976. A short revision of notothenids (Notothenia Richardson and related species) from the family Nototheniidae. Pp. 118-134. A: Skarlato, O. A. (ed.). Zoogeography and systematics of fish. Akad. Nauk USSR, Zool. Inst., Leningrad. Revision Notothenids. 1-195.


  2. uBio (anglès)


  3. Richardson, J., 1844-1848. Ichthyology of the voyage of H. M. S. Erebus & Terror,... A: J. Richardson & J. E. Gray. The zoology of the voyage of H. H. S. "Erebus & Terror," under the command of Captain Sir J. C. Ross ... during ... 1839-1843. Londres. Ichthyology of the voyage of H. M. S. Erebus & Terror,... v. 2 (2): i-viii + 1-139, Pls. 1-60.


  4. Catalogue of Life (anglès)


  5. The Taxonomicon (anglès)


  6. 6,06,16,2 FishBase (anglès)


  7. Pequeño, G., 1986. Comments on fishes from the Diego Ramirez Islands, Chile. Jap. J. Ichthyol. 32(4):440-442.


  8. Rae, G.A. i Calvo, J., 1995. Annual gonadal cycle and reproduction in Patagonotothen tessellata (Richardson, 1845 (Nototheniidae: Pisces) from the Beagle Channel, Argentina. Journal of Applied Ichthyology 11(1-2): 60-70.


  9. 9,09,19,2 UICN (anglès)


  10. Volpedo, A.V. i D.D. Echeverria, 2000. Catálogo y claves de otolitos para la identificación de peces del mar Argentino. Editorial Dunken, Buenos Aires. 88 p.


  11. Pequeño, G., 1989. Peces de Chile. Lista sistemática revisada y comentada. Rev. Biol. Mar., Valparaíso 24(2):1-132.


  12. FishBase (anglès)


  13. Eastman, J.T. i R.R. Eakin, 2000. An updated species list for notothenioid fish (Perciformes; Notothenioidei), with comments on Antarctic species. Arch. Fish. Mar. Res. 48(1):11-20.


  14. Lloris, D. i J. Rucabado, 1991. Ictiofauna del canal Beagle (Tierra de Fuego), aspectos ecológicos y análisis biogeográfico. Publ. Espec. Inst. Esp. Oceanogr. 8, Madrid. 182 p.


  15. Pequeńo, G., 1989. The geographical distribution and taxonomic arrangement of South American Nototheniid fishes (Osteichthyes, Nototheniidae). Boletín de la Sociedad Biológica de Concepción, Xile 40: 183 - 200.


  16. Sielfeld, 2006. Distribution of rocky shore fishes of the West Patagonian Channels. Anales del Instituto de la Patagonia Serie Ciencias Naturales 34: 21-32.






Bibliografia



  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.

  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.

  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.

  • Laptikhovsky, V.V., 2004. A comparative study of diet in three sympatric populations of Patagonotothen species (Pisces: Nototheniidae). Polar biology 27: 202-205.

  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.





Enllaços externs




  • BioLib (anglès)

  • AQUATAB


  • World Register of Marine Species (anglès)


  • ITIS (anglès)


  • Encyclopedia of Life (anglès)









Popular posts from this blog

Benedict Cumberbatch Contingut Inicis Debut professional Premis Filmografia bàsica Premis i...

Monticle de plataforma Contingut Est de Nord Amèrica Interpretacions Altres cultures Vegeu...

Escacs Janus Enllaços externs Menú de navegacióEscacs JanusJanusschachBrainKing.comChessV