Ferran Basili de Rocabertí-Boixadors i Chaves Contingut Biografia Obres Bibliografia Enllaços...
Vescomtes de RocabertíNobles catalans del sud contemporanisEscriptors catalans del sud contemporanis en castellà
1745Viena1805vescomte de Rocabertícomte de PeraladaSavallàmarquès d'Anglesolabaronia de Vallmollgrandesa d'Espanya17551770llibertíBernat Antoni de Boixadors i Sureda de Sant MartíBarcelonaParísCarles IIIMadridCagliostroGiacomo CasanovaBarcelona1769ciutadellaamantcomte de RiclaCagliostroMadridBastillaMaria Antonieta5 de juliol1769Madrid1780Ciutat de Mèxic1790ParísViena18051782Dameto
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 1805 Viena |
 | |
Ferran Felip Basili de Rocabertí-Boixadors i Chaves (vers 1745 - Viena, 1805) fou vescomte de Rocabertí, comte de Peralada i de Savallà, marquès d'Anglesola, senyor de la baronia de Vallmoll, etc., amb grandesa d'Espanya, des de 1755 fins a la seva mort.
Els documents de l'època recullen tots els seus noms i títols per extens: Excmo. Sr. Don Fernando Felipe Basilio de Rocavertí Boxadors Chaves Messía Aragón Anglesola Pax y de Orcau, por la gracia de Dios, vizconde de Rocavertí, conde de Perelada y de Zabellá, varón y marqués de Anglesola, y señor de Requesens, y de las varonías de Valmoll, de Navata, de Villademuls, de San Lorenzo de la Muga, de Llers, de Terrades, de Darnius, de Santa Leocadia de Esterri, y de las villas del Madexal y Castroverde, juez conservador perpetuo de la Universidad de Salamanca, grande de España y gentilhombre de Cámara con exercicio de S. M. (1770).
Aristòcrata, aventurer, llibertí i escriptor català en llengua castellana.
Contingut
1 Biografia
2 Obres
3 Bibliografia
4 Enllaços externs
Biografia
Fill i hereu de Bernat Antoni de Boixadors i Sureda de Sant Martí i de Cecilia Faustina de Chaves.
En la seva joventut, sobretot, Ferran Basili fou un típic noble llibertí setcentista. Fou actiu membre de "La Bella Unión", una societat de nobles ociosos, llibertins i amics de la gresca que protagonitzà un sorollós escàndol a l'època.
Encara que tenia la residència familiar a Barcelona (un palau al carrer de Santa Anna), sempre trobà provincià l'ambient aristocràtic de la ciutat i desitjà conèixer i establir-se prop dels cercles cortesans. Molt jove encara, fugí a París, però seguint ordres del marquès de Grimaldi, ministre de Carles III, l'ambaixador espanyol l'obligà a tornar. Més tard, féu freqüents viatges a Madrid, d'on solia acabar expulsat pel monarca.
Es relacionà amb personatges dels seus mateixos gustos i costums, entre els quals destaquen el cèlebre Cagliostro (Giuseppe Balsamo) i la seva muller Lorenza Feliciani, i l'encara més cèlebre aventurer venecià Giacomo Casanova.
El comte de Peralada va conèixer Casanova durant l'estada d'aquest a Barcelona (1769), on acabà tancat a la ciutadella per haver gosat compartir amant amb el no menys llibertí comte de Ricla, capità general de Catalunya i oncle de Ferran Basili. Casanova deixà escrit, a les seves Memòries, un breu però precís retrat de Ferran Basili: "El comte de Peralada era un jove senyor, summament ric, de rostre agradable, amant de les pitjors companyies, enemic de la religió, dels bons costums i de la policia, també violent i enormement orgullós de la seva estirp". Igualment, es mostrà admirat pels seus magnífics cavalls.
Amb Cagliostro i la seva dona Lorenza, en canvi, sembla que va coincidir poc més tard a Madrid, i aquesta relació amb el noble llibertí (que anomenen comte de Prelata) fou utilitzada pels defenestradors del primer, que més tard seria tancat a la Bastilla arran del famós afer del collar de la reina Maria Antonieta. No hi ha proves, però, de relacions íntimes entre el comte català i Lorenza, que el marit prostituïa amb tota mena de grans personatges a canvi de favors.
El 5 de juliol de 1769, a Madrid, Ferran Basili, que llavors tenia entre 22 i 25 anys, contragué matrimoni amb la rica vídua del marquès de Mondéjar, la malaguenya María Teresa de Palafox y Castellet, i finalment s'instal·là a la capital del regne, en un palau a la Corredera de San Pablo.
Cap a 1780 s'imprimí a Barcelona una obra de teatre (tragi-comedia nueva) en espanyol escrita per ell, que tingué una certa difusió (dotze anys més tard es representava a la Ciutat de Mèxic).
El 1790 viatjà a París i a Itàlia. Morí a Viena el 1805.
No tingué descendència legítima ni altra de coneguda. A la seva mort, el patrimoni familiar passà a la néta del seu germà Josep (mort el 1782), Joana (I) de Rocabertí-Boixadors i Cotoner, que la transmeté, per matrimoni, als Dameto.
Obres
Los vandos de París, y guerra entre amor y honor... Su autor el... Conde de Perelada, Barcelona, Carles Gibert i Tutó, [1780].
Bibliografia
- Alessandro Cagliostro i altres, Mémoire pour le comte de Cagliostro, accusé, contre M. le procureur général, accusateur, en présence de M. le cardinal de Rohan, de la comtesse de La Motte et autres co-accusés, París, Impr. Lottin, 1786.
Giacomo Casanova de Seingalt, Mémoires de J. Casanova de Seingalt, écrits par lui-même, suivis de fragments des Mémoires du prince de Ligne: nouvelle édition collationnée sur l'édition originale de Leipsick, 8 vols., París, Garnier frères, 1880. (en francès)- Palmiro Herrero Rodríguez, Cagliostro en España: un aventurero italiano en el reino de Carlos III, Madrid, Imagine, 2005.
- Irving A. Leonard, "The Theater Season of 1791-1792 in Mexico City", The Hispanic American Historical Review, 31 (1951), 349-364.
- Carles Pi i Sunyer, Tres aventurers italians a Barcelona: Casanova, Cagliostro, Lechi, Barcelona, Edicions de la Rosa dels Vents, 1936 [reimpr.: Barcelona, Fundació Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonòmics i Locals, 1992].
Enllaços externs
Cagliostro en España (Palmiro Herrero Rodríguez) (castellà)
| Precedit per: Bernat Antoni de Boixadors i Sureda de Sant Martí | vescomte de Rocabertí  1755–1805 | Succeït per: Joana I de Rocabertí-Boixadors i Cotoner |
