Julen Guimón Ugartetxea Biografia Referències Menú de navegacióResultats de les eleccions de 1979Fitxa...
Diputats bascos al Congrés dels DiputatsDiputats al Parlament Europeu en representació d'Espanya
Bilbao31 d'octubre19312001Universitat de DeustoUniversitat Yalecontuberni de MunicDemocràcia Cristiana BascademocristiàTransició espanyolaPaís Basccentredretaeleccions generals espanyoles de 1977Unió de Centre Democràticeleccions generals espanyoles de 1979Congrés dels DiputatsConsell General BascJuntes Generals de Biscaiaeleccions a les Juntes Generals del País Basc de 1979democristiansÓscar AlzagaPartit Demòcrata PopularCoalició PopularJuntes Generals de Biscaiaeleccions a les Juntes Generals del País Basc de 1983Encartacioneslehendakarieleccions al Parlament Basc de 1986Parlament BascParlament Europeueleccions de 1987Pacte d'Ajuria EnealehendakariJosé Antonio Ardanza GarroJaime Mayor Oreja
Nom original | (es) Julen Guimón | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||||
Naixement | 3 octubre 1931 Bilbao | ||||||
Mort | 10 desembre 2001 (70 anys) Bilbao | ||||||
1r gener 1986 – 5 juliol 1987 Circumscripció electoral: Espanya
16 novembre 1982 – 23 abril 1986 Circumscripció electoral: Biscaia Electe a: eleccions generals espanyoles de 1982
15 març 1979 – 31 agost 1982 Circumscripció electoral: Biscaia Electe a: eleccions generals espanyoles de 1979 | |||||||
Activitat | |||||||
Ocupació | Polític | ||||||
Ocupador | Universitat de Deusto | ||||||
Partit polític | Democràcia Cristiana Basca | ||||||
Julen Guimón Ugartetxea (Bilbao, 31 d'octubre de 1931 - 2001 va ser un polític i magistrat de centredreta i autonomista del País Basc.
Biografia
Es llicencià en dret a la Universitat de Deusto i continuà la seva formació a la Universitat Yale. En tornar treballà com a advocat i com a professor de dret polític a la Universitat de Deusto. Lluitador antifranquista, va formar part de l'anomenat contuberni de Munic.
Va ser un dels artífexs del partit Democràcia Cristiana Basca (Euskal Kristau Demokrazia, EKD) partit polític basc democristià de l'època de la Transició espanyola. No era un partit nacionalista, però recolzava la concessió d'autonomia al País Basc, era l'únic partit de centredreta no nacionalista que ho feia al començament de la Transició.
Després de l'experiència fallida d'aquest partit democristià genuïnament basc a les eleccions generals espanyoles de 1977, en la que només va obtenir el 2,58% dels vots i cap representació,[1] s'integra en la Unió de Centre Democràtic, partit del que en fou secretari per Biscaia i del que en formarà part fins a la seva desaparició.
A les eleccions generals espanyoles de 1979 fou elegit diputat per Biscaia i fou vocal de la Comissió Constitucional i de la Comissió d'Afers Exteriors del Congrés dels Diputats.[2] El mateix 1979 fou nomenat conseller d'economia del Consell General Basc. També fou elegit apoderat de la Juntes Generals de Biscaia a les eleccions a les Juntes Generals del País Basc de 1979.
La major part dels democristians d'UCD, amb Julen Guimón i Óscar Alzaga al capdavant, fundaren el Partit Demòcrata Popular, partit genuïnament demòcrata cristià, del que Guimón seria número dos i secretari general.
Líder de Coalició Popular al País Basc, fou escollit novament apoderat de la Juntes Generals de Biscaia a les eleccions a les Juntes Generals del País Basc de 1983 per la circumscripció d'Encartaciones,[3] i candidat a lehendakari per aquesta formació a les eleccions al Parlament Basc de 1986; dins del Parlament Basc fou vocal de la Comissió d'Economia, Hisenda i Pressupostos i de la de Drets Humans.[4] Després fou un dels eurodiputats provisionals enviats per les Corts Espanyoles al Parlament Europeu abans de les eleccions de 1987.[5]
El 12 de gener de 1988 va signar com a representant d'AP el Pacte d'Ajuria Enea impulsat pel lehendakari José Antonio Ardanza Garro. Després que la direcció nacional del PP encarregués Jaime Mayor Oreja la reestructuració del partit a Euskadi, el 8 d'agost de 1989 va dimitir com a secretari general del PP al País Basc. En 1990 es va retirar de la vida política per ocupar el lloc de magistrat en l'Audiència Provincial d'Àlaba.[6]
Referències
↑ Resultats de les eleccions de 1979
↑ Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
↑ Julen Guimón a l'Enciclopèdia Basca Auñamendi
↑ Fitxa del Parlament Basc
↑ El discreto encanto de ser 'eurodiputado' El País, 9 de juny de 1985
↑ Julen Guimón, ex dirigente del Partido Popular del País Vasco necrològica a El País, 11 de desembre de 2001