Luis Bermejo Vida Notes Referències Bibliografia Menú de navegacióReal decreto nombrando Gobernador...
Alcaldes de ValènciaRectors de la Universitat Complutense de MadridAcadèmics de la Reial Acadèmia Nacional de MedicinaQuímics aragonesosSaragossansGovernadors civils de MúrciaGovernadors civils de Sevilla
Saragossa2 de novembre1880Saragossa18 de setembre1941Universitat Complutense de MadridUniversitat de SantiagoUniversitat de ValènciaUniversitat de MadridValènciaReial Societat Espanyola de Física i QuímicaSegona Repúblicaguerra civilReial Acadèmia Nacional de Medicinaautàrquica
| Biografia | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 2 novembre 1880 Saragossa | ||||||||
| Mort | 18 setembre 1941 (60 anys) Saragossa | ||||||||
1926 –
març 1919 – maig 1919 ← José Boente Sequeiros – Antonio Ballesteros Beretta →
novembre 1918 – març 1919 ← Q36868291 
1911 – 1912 ← Ernesto Ibáñez Rizo – Fernando Ibáñez Payés → | |||||||||
| Activitat | |||||||||
| Ocupació | Químic | ||||||||
| Ocupador | Universitat Complutense de Madrid | ||||||||
 | |||||||||
Alcalde de València Luis Bermejo Vida (Saragossa, 2 de novembre de 1880 - Saragossa, 18 de setembre de 1941)[1] va ser un químic i polític espanyol, alcalde de València, governador civil i rector de la Universitat Complutense de Madrid.
Doctorat a la Universitat Central de Madrid[1] —la seva tesi doctoral es va titular Los carbones aragoneses i data de 1903—,[2] va ser catedràtic de Química en la Universitat de Santiago, de Química general en la Universitat de València i de Química Orgànica en la Universitat de Madrid.[1] Va exercir a més entre 1911 i 1912 com a alcalde de València.[3][a] President de la Reial Societat Espanyola de Física i Química durant part de la Segona República,[7] entre la seva obra es troba una traducció del Tratado de química biológica d'Eugene Lambling, nombrosos articles als Anals de la Reial Societat Espanyola de Física i Química,[8] entre altres.[9]
En 1939, amb la finalitat de la guerra civil va ser nomenat degà de la facultat de Ciències de la Universitat de Madrid.[10] Va ser el primer director de l'Institut del Combustible, fundat en 1940,[11] i va prendre possessió d'un seient com a acadèmic de nombre de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina el 20 d'abril de 1941, només uns mesos abans de morir.[1] En la seva obra científica destaquen recerques sobre l'obtenció de combustibles líquids a partir de carbó,[12] en els quals va posar la seva esperança de cara a una Espanya autàrquica..[13]
Notes
↑ Posteriorment va exercir els càrrecs de governador civil de les províncies de Múrcia (1918-1919)[4][5] i Sevilla (1919).[6]
Referències
↑ 1,01,11,21,3 Matilla Gómez, 1987, p. 235-236.
↑ Ferrando Mas, 1938, p. 20-21.
↑ Sánchez Santiró, 1998, p. 170-171.
↑ Presidencia del Consejo de Ministros: «Real decreto nombrando Gobernador civil de la provincia de Murcia, a D. Luis Bermejo, ex Alcalde de Valencia». Gaceta de Madrid núm. 332, de 28 de noviembre de 1918, pàg. 784.
↑ Presidencia del Consejo de Ministros: «Real decreto nombrando Gobernador civil de la provincia de Sevilla a D. Luis Bermejo, que desempeña igual cargo en el de Murcia». Gaceta de Madrid, pàg. 918.
↑ Presidencia del Consejo de Ministros: «Real decreto admitiendo la dimisión del cargo de Gobernador civil de la provincia de Sevilla a D. Luis Bermejo». Gaceta de Madrid núm. 125, de 5 de mayo de 1919, pàg. 446.
↑ Vergara Deltoro, 1998, p. 197.
↑ Vergara Deltoro, 1998, p. 198-199.
↑ Matilla Gómez, 1987, p. 236.
↑ Otero Carvajal, 2006, p. 76.
↑ Diversos autors, 2002, p. 670.
↑ Ferrando Mes, 1938, p. 20-21.
↑ «En el Instituto de Estudios Políticos. Interesante conferencia de D. Luis Bermejo, decano de la Facultad de Ciencias». ABC, 19-04-1940, pàg. 8.
Bibliografia
- Ferrando Mas, Pedro «Investigaciones sobre geoquímica española». Revista de la Sociedad Ibérica de Ciencias Naturales, XXXVI, 3-4, julio-diciembre 1938, pàg. 20-21.
Matilla Gómez, Valentín. 202 Biografías Académicas. Real Academia Nacional de Medicina, 1987.
Otero Carvajal, Luis E. La destrucción de la ciencia en España: depuración universitaria en el franquismo. Editorial Complutense, 2006. ISBN 9788474918083.
Sánchez Santiró, Ernest. Científics i professionals: La Facultat de Ciències de València (1857-1939). Universitat de València, 1998. ISBN 9788437033419.
- Varios autores «El CSIC en 1940. Apéndice 1». Arbor, CLXXII, 679-680, julio-agosto 2002, pàg. 655-672. ISSN: 0210-1963.
Vergara Deltoro, Juan. «La química en Valencia (1900-1939». A: Actes de les IV trobades d'història de la ciència i de la tècnica (Alcoi, 13-15 desembre 1996). Institut d'Estudis Catalans, 1998, p. 191-204. ISBN 9788472833913.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: José Rodríguez Carracido |  Universitat Complutense de Madrid 1927-1929 | Succeït per: Elías Tormo Monzó |
| Premis i fites | ||
| Precedit per: José Sánchez-Covisa y Sánchez-Covisa |  Acadèmic de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina Medalla 20 1941 | Succeït per: Julio Palacios Martínez |
| Precedit per: Enric Moles i Ormella Arturo Duperier Vallesa | President de la Reial Societat Espanyola de Física i Química 1932-1933 1939-1941 | Succeït per: Ángel del Campo y Cerdá José García-Siñeriz y Pardo Moscoso |
