Gilberto Agustoni Contingut Biografia La Intervenció Ottaviani Referències Honors Enllaços...
Cardenals suïssosCardenals creats per Joan Pau IICatolicisme a SuïssaArquebisbesAlumnes de la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs d'AquinoCanonistes
prefecteSignatura Apostòlicacardenal prevereEsglésia Catòlica RomanaSchaffhausenAngelo JelminiUniversitat de FriburgUniversitat Pontifícia de Sant Tomàs d'Aquino AngelicumPontifícia Universitat LateranenseAlfredo OttavianiSant OficiJoan Pau IIArquebisbe titularCongregació per al ClergatSignatura Apostòlicacardenal diaca19941998emèritcardenal prevereIntervenció OttavianiJean MadiranRota Romana
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 de juliol de 1922 Schaffhausen |
| Mort | 13 gener 2017 (94 anys) Roma |
| Prefecte Emèri de la Signatura Apostòlica | |
26 de novembre de 1994 – 5 d'octubre de 1998 | |
← Achille Silvestrini Zenon Grocholewski → | |
| Nacionalitat |  Suïssa |
| Religió | Catolicisme |
| Educació | Universitat Pontifícia de Sant Tomàs d'Aquino Angelicum Pontifícia Universitat Lateranense |
| Activitat | |
| Ocupació | Teòleg i sacerdot catòlic |
| Ordenació sacerdotal | 20 d'abril de 1946 per Valerio Valeri |
| Consagració | 6 de gener de 1987 pel Papa Joan Pau II |
| Proclamació cardenalícia | 26 de novembre de 1994 pel Papa Joan Pau II Cardenal-Prevere de Santi Urbano e Lorenzo a Prima Porta |
| Família | |
| Germans | Luigi Agustoni |
| Premis | |
| |
 | |
christus spes gloriae | |
| Lloc web | Fitxa a catholic-hierarchy.org |
 | |
comanador de l'Orde del SolGilberto Agustoni (26 de juliol de 1922 - 13 gener de 2017) va ser un prelat suís, prefecte de la Signatura Apostòlica i cardenal prevere de l'Església Catòlica Romana.[1]
Contingut
1 Biografia
1.1 Nomenaments a la Cúria romana
2 La Intervenció Ottaviani
3 Referències
4 Honors
5 Enllaços externs
Biografia
Agustoni néixer a Schaffhausen, Suïssa i tenia quatre germans i una germana. Dos dels seus germans també eren sacerdots. La seva mare provenia d'un lloc a la vora del llac de Constança. Va ser educat al Seminari de Lugano; causa de la guerra, el seu bisbe, Angelo Jelmini, va mantenir el seu alumne a Suïssa i el va fer continuar els seus estudis a la Universitat de Friburg, però més tard el va enviar a la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs d'Aquino Angelicum i la Pontifícia Universitat Lateranense a Roma, on va obtenir llicenciatures en teologia i dret.
Nomenaments a la Cúria romana
El 1950, el cardenal Alfredo Ottaviani va preguntar Jelmini pel joves Agustoni, a qui havia conegut en diverses ocasions, per treballar al Sant Ofici, mentre continuava els seus estudis. Agustoni començar el seu servei allà l'1 de juliol de 1950 i, finalment, es va convertir en secretari de Ottaviani.
El 18 desembre 1986 el Papa Joan Pau II va nomenar Agustoni Arquebisbe titular de Caprulae i Secretari de la Congregació per al Clergat. El 2 d'abril de 1992 va ser nomenat Pro-Prefecte de la Signatura Apostòlica, convertint-se en prefecte quan va ser creat cardenal diaca de Santi Urbà e Lorenzo a Prima Porta , el 26 de novembre de 1994.
Va renunciar al seu càrrec el 5 d'octubre de 1998, convertint-se en prefecte emèrit de la Signatura. A principis de 2005, va prendre l'opció, oberta a cardenals diaques després de deu anys, d'esdevenir un cardenal prevere.
La Intervenció Ottaviani
Va ser secretari de Ottaviani en el moment de la Intervenció Ottaviani. Jean Madiran, un crític de les reformes del Vaticà II[2] i fundador-editor de la revista francesa Itinéraires, va afirmar que aquesta carta va ser presentada de manera fraudulenta a l'ancià i ja cec cardenal per a la seva signatura pel seu secretari Agustoni, i que Agustoni va renunciar poc després.[3] No hi ha confirmació d'aquesta història pel mateix cardenal quan es va publicar. Agustoni va renunciar com a secretari de Ottaviani el 1970 per unir-se a la Magistratura Eclesiàstica com a prelat auditor del Tribunal de la Rota Romana[4] i no hi ha evidència que suggereixi la seva marxa va ser res més que un canvi de rutina d'assignació. D'altra banda, Madiran admet que no estava a l'habitació per veure aquesta suposada decepció de Ottaviani.[5]
Referències
↑ Cardinal Agustoni bio
↑ Je suis un témoin à charge contre mon temps
↑ The Ottaviani Intervention – Part I, by Michael Davies
↑ Cardinals of the Catholic Church
↑ The Ottaviani Intervention – Part 1, by Michael Davies
Honors
Gran Creu de Cavaller del Sacre orde militar constantinià de Sant Jordi
Gran Creu de Cavaller del Sacre orde militar constantinià de Sant Jordi
Enllaços externs
Biografia al web Cardenals de Salvador Miranda (anglès)
Gilberto Agustoni al Diccionari històric de Suïssa (italià)
Cardenal Gilberto Agustoni a www.Catholic-Hierarchy.org (anglès)
| Precedit per: Egidio Caporello |  Bisbe titular de Caorle (títol personal d'arquebisbe) 18 de desembre de 1986 - 26 de novembre de 1994 | Succeït per: Juliusz Janusz |
| Precedit per: Maximino Romero de Lema |  Secretari de la Congregació per al Clergat 18 de desembre de 1986 - 2 d'abril de 1992 | Succeït per: Crescenzio Sepe |
| Precedit per: Maximino Romero de Lema | Secretari de la Comissió Cardinalícia pels Santuaris Pontificis de Pompeia, Loreto i Bari 18 de desembre de 1986 - 2 d'abril de 1992 | Succeït per: Crescenzio Sepe |
| Precedit per: Achille Silvestrini (prefecte) | Pro-prefecte del Tribunal Suprem de la Signatura Apostòlica 2 d'abril de 1992 - 26 de novembre de 1994 | Succeït per: ell mateix com a prefecte |
| Precedit per: - |  Cardenal diaca i prevere de Santi Urbano e Lorenzo a Prima Porta des del 26 de novembre de 1994 Títol presbiteral pro hac vice del 24 de febrer de 2005 | Succeït per: al càrrec |
| Precedit per: ell mateix com a pro-prefecte | Prefecte del Tribunal Suprem de la Signatura Apostòlica 26 de novembre de 1994 - 5 d'octubre de 1998 | Succeït per: Zenon Grocholewski (prefecte) |
| Precedit per: - |  President del Tribunal de cassació de l'estat de la Ciutat del Vaticà 26 de novembre de 1994 - 5 d'octubre de 1998 | Succeït per: Zenon Grocholewski |
