Fhyujk

L'estat del benestar és un conjunt de polítiques consistents en la implantació, amb caràcter universal, de serveis públics i socials que no són rendibles econòmicament per al sector privat.^[1] Aquests serveis tenen com a finalitat maximitzar el benefici social, garantir unes condicions de vida adequades a la població (ensenyament, sanitat...) i evitar que les persones quedin desemparades en determinades circumstàncies de caràcter problemàtic (jubilació, malaltia, incapacitat...). L'estat garanteix l'accés més o menys universal a aquests serveis. Sol finançar-se a través dels impostos directes progressius per tal de contribuir a una veritable redistribució de la riquesa.^[1]

L'estat del benestar es diferencia del sistema liberal absolut, que refusa qualsevol intervenció de l'estat i que confia la responsabilitat a la iniciativa privada i la beneficència de fundacions i esglésies. Els sistemes europeus són mixts i la repartició de les tasques entre l'estat i el privat hi és el resultat de compromisos polítics entre les ideologies vigents i els recursos financers disponibles.

Origen i futur

El primer estat del benestar sorgeix del sistemes d'assegurament establert per Otto von Bismarck a Alemanya al segle XIX. Seguidament els països escandinaus van establir sistemes mutualistes que a poc a poc es varen anar integrant durant la primera meitat del segle XX, i després de la seva crisi arran de la gran depressió dels anys 1930 es van desenvolupar un cop acabada la Segona Guerra Mundial,^[2] especialment liderats per les reformes proposades per Sir William Beveridge, qui va establir un sistema d'assegurança nacional per fer front a les necessitats socials. S'havia constatat que el capitalisme desenfrenat va ser una de les causes majors de les dues guerres mundials i que calia un sistema més equilibrat per tal de prevenir un nou malestar social generalitzat.^[3]

Amb la crisi financera global del 2007-2015 molts estats van tenir problemes pressupostaris. Organismes com la Comissió Europea o el Fons Monetari Internacional van exigir reformes per tal de reduir la despesa pública dels serveis socials en nom d'una imprescindible austeritat. Molts observadors ans al contrari van veure en la creixent disparitat entre rics i pobres no solament una injustícia sinó un risc per a la cohesió social.^[4] Tot i el FMI s'adona que l’austeritat crea un problema més gran que el que vol resoldre.^[5][6]

El model modern

L'article necessita millores de traducció. El text pot tenir parts per traduir o traduccions automàtiques de paraules o títols d'obres que no corresponguin al seu equivalent en català.

El sistema del benestar modern és principalment distingit de formes més primerenques d'alleujament de pobresa pel seu caràcter universal. La institució d'assegurança social dins Alemanya sota Bismarck era una plantilla influent. Alguns esquemes van ser basats en gran part en el desenvolupament d'autònom[privat?], provisió mutualista de beneficis. Altres van ser fundats en provisió estatal. En un l'assaig "Ciutadania i Classe Social" (1949) del sociòleg britànic Thomas Humphrey Marshall va identificar un estat de benestar modern com a combinació distintiva de democràcia, social, i capitalisme, argumentant que la ciutadania ha de *encompass accés a social, així com a drets polítics i civils. Els exemples de tals estats són Alemanya, els països nòrdics, els Països Baixos, Uruguai, Nova Zelanda i el Regne Unit en els 1930's. Des d'aquell temps, el terme "estat de benestar" s'aplica només a estats on els drets socials són acompanyats per drets civils i polítics.

A la Gran depressió, que va portar atur i misèria a milions de persones, era instrumental en el moviment a l'estat de benestar dins molts països.[?] Durant la Gran depressió, l'estat de benestar va ser vist[on? per a qui?] com a "manera del mig" entre els extrems de comunisme i l'absoluta no-intervenció per part de l'Estat (conegut com a laissez-faire; "deixeu fer") del capitalisme.^[7] Després del període de la Segona Guerra Mundial, molts països dins Europa van moure de provisió parcial o selectiva de servei socials a relativament bressol "comprensible-a-cobertura" greu de la població.[?]

Prestacions

Generalment es poden distingir diversos tipus de prestacions:

• Les prestacions universals, que s'ofereixen a tota la població gratuïtament, i només requereixen que el benefiari les sol·liciti. Per exemple, la sanitat o l'ensenyament obligatori.


• Les prestacions contributives atorgades a persones que han cotitzat a la Seguretat Social durant un període de cotització mínim determinat per la llei. Per exemple, el subsidi d'atur o desocupació, la pensió de jubilació o les pensions de viduïtat o d'orfandat.


• Les prestacions subsidiades, com per exemple l'habitatge social, del qual el beneficiari només paga una part del cost econòmic, segons les seves possibilitats econòmiques.


• Les prestacions socials atorgades a persones que estan sota el llindar de pobresa i tenen recursos escassos o nuls. Exemples són les ajudes que presten els menjadors socials, els salaris socials.

Diferents models

Hi ha diferents models d'estats del benestar com ara els models nòrdic, anglosaxó, continental i mediterrani.

Bloc nord-europeu

Bloc nòrdic (Suècia, Finlàndia, Dinamarca i Noruega): També anomenat socialdemòcrata, per la gran força d'aquesta opció política en els governs dels països nòrdics. La tasca d'aquests estats és motivada per objectius igualitaris i redistributius, impulsats a través de polítiques universals. Per a aconseguir aquests objectius la despesa pública i la implicació de l’Estat en tots els camps és força important.^[8]

Bloc continental europeu

Bloc continental (Alemanya, Àustria, Bèlgica, França i Països Baixos): Tot i mantenir un alt nivell de despesa pública, els efectes de l'estat de benestar continental no comporten cap canvi en l'estratificació social. De fet, es tracta d’un sistema reproductor de les desigualtats socials. Les polítiques públiques no són universals sinó selectives i els nivells de cobertura varien, depenent sobretot, de la posició dins el mercat laboral. El principi a garantir no és la igualtat sinó la seguretat davant posicions febles dins el mercat laboral.^[8] A Alemanya es va desenvolupar el concepte de «l'economia de mercat social» que vol integrar el millor d'ambdós mons: l'eficiència del mercat lliure, sense caure en el darwinisme anglosaxó i la protecció social justa, sense caure en el totalitarisme comunista.^[9]

Bloc anglosaxó

Irlanda i Regne Unit: També dit liberal, aposta per un estat assistencial, que sigui la darrera xarxa de protecció al ciutadà quan totes les altres fallin. La confiança en les forces de mercat és molt superior a les dels altres models, i es considera que les interferències de l’Estat han de ser mínimes i destinades únicament a corregir les fallides del mercat. Desenvolupen un baix nivell de despesa pública i una cobertura realment baixa en els serveis.^[8]

Bloc mediterrani

Format per Espanya, Itàlia, Grècia i Portugal: Els països del sud d’Europa són el darrer bloc a entrar dins els estudis dels sistemes d'estat de benestar donat que aquest arriba de manera tardana a la zona mediterrània. La presència de dictadures a la segona meitat del segle XX va provocar un desenvolupament mancat de'estructures de benestar, el que donà com a resultat uns sistemes socials basats en les estructures socials i familiars. L’estat té poc poder trencador de les estructures socials. Tot i que a Itàlia la democràcia va arribar molt abans que als altres tres països, la importància de les estructures criminals mafioses que debiliten l’acció estatal i les similituds en l’estructura social (especialment familiar) ens porten a incloure’l dins aquest grup de països.^[8] Si s'analitza la despesa pública social per habitant com a indicador del seu desenvolupament, es veu que Catalunya, Espanya, Grècia i Portugal tenen la despesa més baixa de la Unió Europea dels Quinze.^[10]

Vegeu també

• Divisió sexual del treball i estat del benestar


• 
  Tractats TTIP i CETA per la privatització de l'estat del benestar a Europa


• 
  Teoria de les capacitats com a revisió crítica i ampliació de l'estat del benestar

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estat del benestar

• Clua-Losada, Mònica «L'estat del benestar avui: Catalunya i Espanya» (PDF). Societat Catalana 2012. Institut d'Estudis Catalans, 2012, pàg. 53-70.


• 
  Idoate, Elena; Molina, Valèria. L’estat del benestar. Una aproximació conceptual i estadística (pdf). Barcelona: Generalitat de Catalunya Departament d’Economia i Finances, 2008 (Col·l. Papers de treball). 
  


• Navarro, Vicenç «En defensa de l’estat del benestar». Quorum, 16 febrer 2014 (2014-02-16). «Una de les grans conquestes de les forces progressistes al món occidental ha estat l’establiment de l’estat del benestar, que inclou les transferències públiques [...] i els serveis públics.»


• Sarasa i Urdiola, Sebastià; Montagut, Maite «Teoria social i estat del benestar» (pdf). Revista Catalana de Sociologia, desembre 2007.

Referències