Pierre Subleyras Contingut Biografia Obres destacades Galeria...
Pintors francesos del RococóPrix de Rome de pintura
16991749RomaPrix de Rome1727Sent GileGardFrançaAntoine RivalzTolosa de Llenguadoc1726Acadèmia Reial de Pintura i EsculturaPrix de Rome17271728Romaretratistapintor d'escenes de gènereretaulesMuseu CondéChantillyMuseu del Louvrenatures mortesRomarococóBasílica de Sant Pere del VaticàSanta Maria degli Angeli e dei MartiriRoma1748ParísRoma198717401745dècada del 1740173517401746Musée CondéChantilly
Autoretrat de Pierre Subleyras (cap al 1746) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 25 de novembre del 1699 Sent Gile (el Gard, el Llenguadoc-Rosselló, França) |
Mort | 28 de maig del 1749 Roma |
Nacionalitat | França |
Formació professional | Acadèmia Reial de Pintura i Escultura, Accademia di San Luca i Acadèmia de França a Roma[1] |
Alçària | 133 centimetres (1,33 m) |
Activitat | |
Ocupació | Pintor |
Art | Pintura |
Gènere artístic | Pintura d'història |
Moviment | Rococó |
Professors | Nicolas Vleughels |
Alumnes | Joseph Duplessis |
Influències en | Domenico Duprà, Antoine Favray i François van Loo[1] |
Obra | |
Obres destacables | Q17583693 Q17583694 Q17583695 |
Família | |
Cònjuge | Maria Felice Tibaldi[2] |
Premis | |
| |
Pierre Subleyras (1699-1749) fou un pintor francès que s'establí definitivament a Roma després d'haver guanyat el Prix de Rome el 1727.[3]
Contingut
1 Biografia
2 Obres destacades
3 Galeria d'imatges
4 Referències
5 Bibliografia
6 Enllaços externs
Biografia
Va néixer a Sent Gile (el Gard, França) i fou alumne del seu pare i després d'Antoine Rivalz a Tolosa de Llenguadoc.[4] El 1726 va estudiar a l'Acadèmia Reial de Pintura i Escultura de París[4] i guanyà el Prix de Rome el 1727.[5] El 1728 va marxar becat a Roma, on va desenvolupar una intensa activitat com a retratista i pintor d'escenes de gènere i de sumptuosos retaules.[6]
Pintà diversos temes, entre els quals hi havia retrats (Benet XIV, Museu Condé a Chantilly),[7] escenes mitològiques (Caront travessant les ombres de la llacuna Estígia, Museu del Louvre)[7] i natures mortes, però sobretot va ésser molt considerat gràcies als quadres religiosos (com ara, Sant Benet ressuscitant el fill d'un jardiner, avui a l'església de Santa Francesca Romana de Roma),[7] els quals tenen un esperit molt més seriós que la majoria d'obres franceses del període rococó.[8]
La seua obra més famosa és la Missa de Sant Basili, pintada per a la Basílica de Sant Pere del Vaticà, però que actualment es troba a Santa Maria degli Angeli e dei Martiri a Roma.[7] L'enorme pintura va ésser aclamada de seguida després d'haver estat descoberta el 1748, però Subleyras morí l'any següent, abans de poder assabentar-se de l'èxit de la seua obra.[9] Posteriorment va ser una figura en part subestimada, però una exposició important de la seua obra a París i Roma el 1987 va contribuir enormement a establir-ne la consideració com un dels pintors francesos més destacats de la seua època.[3]
Obres destacades
Le Repas chez Simon (1737, Museu del Louvre, París)
Nu de femme (vers el 1740, Galleria Nazionale d'Arte Antica, Roma)
Saint Ambroise et Théodose (1745, Galleria Nazionale dell'Umbria, Perusa)
Dom Cesare Benvenuti (Museu del Louvre, París)
Saint Jérôme (Pinacoteca de Brera, Milà)
Christ en croix entouré de la Madeleine, de saint Philippe Néri et de saint Eusèbe (Pinacoteca de Brera, Milà)
Retrat del papa Benet XIV (Musée Condé, Chantilly)
Caront travessant les ombres de la llacuna Estígia (Museu del Louvre, París)
Missa de sant Basili (1746, Museu del Louvre, París)
Galeria d'imatges
El casament de santa Caterina (entre 1740-1745)
L'estudi de l'artista (dècada del 1740)
La cortesana amorosa (vers el 1735)
Retrat suposat de Madame Subleyras (vers el 1740)
Missa de sant Basili (1746)
Caront travessant les ombres de la llacuna Estígia
Retrat del papa Benet XIV (Musée Condé, Chantilly)
Referències
↑ 1,01,1 RKD Netherlands Institute for Art History (anglès)
↑ Artfinding (francès) i (anglès)
↑ 3,03,1 Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996. Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat. Barcelona: Edicions 62. ISBN 8429742271. Pàg. 776.
↑ 4,04,1 The National Gallery (anglès)
↑ Ministeri de Cultura de França (francès)
↑ Biografías y Vidas (castellà)
↑ 7,07,17,27,3 Gran Enciclopèdia Catalana (català)
↑ Art UK (anglès)
↑ Oxford Index (anglès)
Bibliografia
- Rosenberg, Pierre i Michel Olivier, 1987. Subleyras 1699-1749. París: Éditions de la Réunion des Musées Nationaux. ISBN 9782711820887. [1]
- Goldschmidt, Ernst, 1925. Le peintre Pierre Subleyras: sa vie, son art (1699-1749). París: Éditions Albert Morance. [2]
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pierre Subleyras |
Museu del Louvre (anglès)
The Art Renewal Center (anglès)
Web Gallery of Art (anglès)
The Athenaeum (anglès)
Banquet at the House of Simon - Pierre Subleyras - YouTube (anglès)