Sant Pere de Ripoll Història Referències Enllaços externs Menú de navegació42° 12′ 05″ N,...
Multi tool use
Edificis de RipollPatrimoni monumental de RipollEsglésies romàniques del Ripollès
monestir de Santa Maria de RipollRipollbé cultural d'interès localGotmar de Vicmonestir de Santa Maria de RipollJosep Maria Pericas
 | ||||
|---|---|---|---|---|
 | ||||
| Dades | ||||
| Tipus | església |
|||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Romànic, gòtic tardà |
|||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Estat | Espanya | |||
| Autonomia | Catalunya | |||
| Vegueria | Comarques gironines | |||
| Comarca | Ripollès | |||
| Municipi | Ripoll | |||
| Localització | Pl. Abat Oliba. Ripoll (Ripollès) |
|||
| ||||
| BCIL | ||||
| Identificador | IPAC: 4165 |
|||
 | ||||
Sant Pere de Ripoll és una església situada a la mateixa plaça que el monestir de Santa Maria de Ripoll, al municipi de Ripoll (Ripollès).[1] Ha estat declarada com a bé cultural d'interès local.[2]
Història
La parròquia de Sant Pere fou consagrada l'any 880.[1] Deu anys més tard el temple fou ampliat i va ser consagrat de nou, pel bisbe Gotmar de Vic.[1] Era el temple parroquial, destinat als feligresos que vivien prop del monestir.[1] D'estil romànic, aprofità parts de l'antic edifici pre-romànic.
En el segle XI es va refer l'edifici, amb una planta de tres naus acabades en tres absis semicirculars.[1] Aquest temple va perdurar fins a finals del segle XVI o principis del XVII, quan es va reformar completament el seu interior.[1] En el segle XIV, es van construir torres i els murs de migjorn i de tramuntana, que formaven part de les defenses del monestir, fet que alterà l'estructura del temple.[1] A finals del segle XVII es va construir la capella de la Congregació, beneïda l'any 1704.[1] Durant la invasió francesa el temple fou saquejat i destruït parcialment. En el segle XIV es van construir torres i els murs de migjorn i de tramuntana, que formaven part de les defenses del monestir, fet que alterà l'estructura del temple.[1] L'any 1860 es van arreglar els danys, es va construir el pòrtic d'entrada i es va ampliar el presbiteri.[1]
En 1893, quan fou restaurat el monestir de Santa Maria de Ripoll, es va traslladar la parròquia a l'església del monestir i el temple de Sant Pere passà a ser secundari.[1] La presència del Monestir condicionà qualsevol intervenció al seu entorn. Per això, l'actuació de l'arquitecte Josep Maria Pericas fou molt discreta en deixar la façana de l'església en segon pla i conservant l'opacitat del mur que tanca la plaça.[2] En 1936 el temple va ser profanat i els seus retaules destruïts. Posteriorment no es va restablir el culte i des d'aleshores s'utilitza amb fins culturals. L'edifici fou remodelat per tal d'allotjar el Museu Folklòric de Ripoll, modificant encara més la seva fisonomia externa.[1]
És destacable l'escala helicoïdal de volta de rajola amb coronament ceràmic que accedeix a la planta destinada a l'arxiu-museu.[2]
Referències
↑ 1,001,011,021,031,041,051,061,071,081,091,101,11 artmedieval.net, Sant Pere de Ripoll
↑ 2,02,12,2 «Sant Pere de Ripoll». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 maig 2012].
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Pere de Ripoll |
Sant Pere de Ripoll, fitxa del catàleg de l'Ajuntament
VCKyuFdr1R4mPfUHlCXuujcejNHNDJOyY B86Y,KI3iopvD,vUA0fZSwS3ltXh3BaQq26QPz xqqxKh
