Fhyujk

Nixon a la Xina

Vida real, Nixon saludant en Chou-En-lai en baixar de l'avió a Pequín
Títol original	Nixon in China
Forma musical	òpera
Compositor	John Adams
Llibretista	Alice Goodman
Llengua original	Anglès
Font literària	Viatge de Nixon a la Xina ()
Composició	1986
Gènere	singspiel
Actes	tres
Lloc de la narració	Pequín
Època d'ambientació	1972
Personatges	Richard Nixon, president dels Estats Units (baríton) Pat Nixon, la seva esposa (mezzosoprano) Chou-En-lai, primer ministre xinès (baríton) Mao Tse-tung, president del Partit (tenor) Chiang Ch'ing, esposa de Mao (soprano) Henry Kissinger (baix) Primera i segona secretàries de Mao (2 Ms), Tercera secretària de Mao (Ca) Wu Ching-hua (PB) Hung Chang-ching (PB); Ciutadans de Pequín, obrers industrials, soldats de l'exèrcit popular xinès (cor) Lloc i època: Pequín, (1972)
Estrena
Data	22 d'octubre de 1987
Escenari	Opera House Houston Texas,
Intèrprets	Houston Grand Opera

Nixon in China és una òpera en tres actes del compositor nord-americà John Adams que fou estrenada a la ciutat de Houston de l'estat de Texas, el 22 d'octubre de 1987.

Argument

Acte I

La recepció del president Nixon i la seva esposa es desenvolupa segons el més estricte protocol: tant en l'aeroport (quadre I), com durant la primera conversa entre els estatunidencs i els xinesos (quadre II) o durant un banquet (quadre III). Ambdues parts donen mostres d'estranyesa i incomprensió, tan amenaçadores com còmiques, però l'etiqueta hi preval.

Acte II

La primera dama compleix la seva agenda cultural i visita els llocs d'interès de Pequín, tant del present comunista com de l'antiga època imperial (quadre I). Al capvespre, els hostes estan convidats a la tradicional òpera de Pequín. Allà l'esposa de Mao Tse-tung els presenta amb orgull el ballet revolucionari El batalló femení roig (quadre II).

Acte III

L'última nit dels estatunidencs a Pequín. La visita ha tingut significat històric? Sí, però Nixon i Mao Tse-tung es pregunten si han assolit llurs somnis de joventut.

El polític xinès desitjava realitzar l'ideal d'una gran revolució asiàtica, i l'objectiu en la vida de l'americà havia estat ser propietari del seu propi lloc d'hamburgueses. Únicament l'ancià Chou En-lai ha renunciat a qualsevol desig i ja no té res per témer ni esperar.

Art minimalista i humor americà

Aquesta fou la reacció dels sorpresos crítics contemporanis davant la desconcertant carrera triomfal d'aquesta obra i el seu compositor. L'argument es basa en la rellevant visita oficial de Nixon a la Xina, encara que no es tracta d'una obra política. Adams estava molt més interessat en l'encontre entre les dues cultures i formes de vida completament diferents. Un exemple d'això és l'ària inicial de Nixon (en arribar a l'aeroport de la Xina), que juga enginyosament amb les possibilitats de la música minimalista, tals com el repetiment dels mateixos models:

L'esposa de Mao, responsable de la brutal destrucció de l'antiga cultura xinesa, es presenta com una autèntica diva europea dels teatres d'òpera occidentals. Per contra, Adams dotà al ballet revolucionari xinès del so més genuí de Hollywood, creant un efecte kitsch notable. Predomina la música minimalista pura, mesclada amb grans conjunts i àries variades harmònicament. Adams concebé el pols musical ininterromput com una contraposició crítica a les frenètiques activitats que emprenen els protagonistes.

Referències

• 
  ÒPERA, volum Opera-Komponisten, Werke, Interpreten, pàg. 10 d'András Batta. Könemann (ISBN 3-8290-2830-X)