Fhyujk

la Pobla de Benifassà
Escut de la Pobla de Benifassà
Vista de la Pobla
Localització
40° 39′ 23″ N, 0° 09′ 24″ E / 40.6563297°N,0.1566012°E / 40.6563297; 0.1566012
Estat	Espanya
Autonomia	País Valencià
Província	província de Castelló
Comarca	Baix Maestrat
Municipi	9
Conté la localitat	El Bellestar
Població
Total	197 (2018)
• Densitat	1,45 hab/km²
Gentilici	Poblatà, poblatana
Predomini lingüístic	Valencià
Geografia
Superfície	136 km²
Altitud	705 m
Limita amb	Castell de Cabres Rossell Vallibona La Sénia
Partit judicial	Vinaròs
Organització política
• Alcalde	Víctor Gargallo Bel
Identificador descriptiu
Codi postal	12599
Zona horària	UTC+01:00
Codi de municipi INE	12093
Codi ARGOS de municipis	12093
Altres
Lloc web	www.lapobladebenifassa.es

La Pobla de Benifassà és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat. El seu territori abasta la major part de la Tinença de Benifassà.

Geografia

La Pobla de Benifassà té un gran terme, molt esquerp i muntanyós, dominat per les Muntanyes de Benifassà, una serra amb gran valor botànic i faunístic (cabres salvatges, voltors, falcons, rossinyols, etc.) regat pels rius de La Canal, de l'Empedrada i el de la Sénia, molt maltractat, segons denuncien els ecologistes de la comarca, per obres realitzades per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, especialment a la zona de la Font de la Peinare on han obert camins per facilitar l'accés als pescadors esportius que hi acudeixen a la pesca de la truita. Els paratges més cridaners són, a banda dels boscs de pi, alzina, carrasca, faig, etc... els barrancs de la Tenalla, l'Avellana, el Salt, La Fou, La Pica i Bel; el pantà d'Ulldecona; les fonts de Lluny, de la Caritat, de Boixar, de la Roca i de Coratxà; el Tossal dels Tres Reis, a Fredes (1.356 ); el Racó dels Presseguers; el Portell de l'Infern, i la cova de l'Àngel.

Etimologia

Sanchis Guarner va determinar la grafia segons la pronúncia de la gent dels Ports, la mateixa Tinença de Benifassà i el Maestrat, això és, la no articulació de la -r final. L’estudiós recull també mostres d’antigues grafies, per exemple, la que apareix en l’Spill de Jaume Roig: "Per la fredor/ molt me cansà/ Benifaçà/ e Vallivana".

Municipis limítrofs

Limita amb Castell de Cabres i Rossell al Baix Maestrat, Vallibona a la comarca dels Ports, Pena-roja i Vall-de-roures a la comarca aragonesa del Matarranya i La Sénia a la comarca catalana del Montsià.

Nuclis de Població

• el Ballestar


• el Boixar


• Convent de Benifassà


• Coratxà


• Fredes


• Mangraner


• Mas del Molí de l'Abat


• la Pobla de Benifassà


• Sant Pere

Història

La Tinença o Setena de Benifassà, està formada per set localitats (Ballestar, Bel, Boixar, Castell de Cabres, Coratxà, Fredes, i la Pobla de Benifassà); va pertànyer en feu a l'Abat del Monestir, actualment ocupat per monges cartoixes de l'Orde de Sant Bru únic a Espanya.

Vista del Ballestar

Durant l'època musulmana la vida dels seus habitants es desenvolupava al recer del castell de Beni Hassan, que fou conquerit per Jaume I (1208-1276), el qual ordenà construir el primer monestir del Cister al País Valencià; fou l'abat del monestir, Berenguer de Concavella, amb una carta pobla de l'11 de gener del 1261, sobre els llogarets de Bel·loc i Albari, qui va fundar el poble que històricament es mantingué dintre de la Tinença, o Setena, de Benifassà.

la Pobla

Va ser fundada per l'abat Berenguer de Concavella amb una carta de poblament, la de l'11 de gener de 1261, sobre els llogarets de Bel·loc i Albari. En el seu terme es troben les restes del monestir de Benifassà, fundat per monjos del Monestir de Poblet en 1233 sent ja, en 1250, un dels grans senyorius eclesiàstics valencians medievals. També es troba en el seu terme el poblat de Mangraner, la carta de poblament del qual és de 4 de maig de 1269.

el Boixar

Vista del Boixar

Aquesta pedania de la Pobla de Benifassà també va pertànyer a la Tinençia de Benifassà, ja que, després de la conquesta cristiana del segle XIII, era patrimoni del monestir d'aquest nom. El 15 de març de 1236, Blasc d'Alagó va realitzar una primera repoblació juntament amb Fredes, atorgant carta de poblament a favor de Domènec Berenguer. En 1463 va quedar totalment despoblada com a conseqüència de la guerra civil de Catalunya. És molt interessant el Llibre d'Establiments que recull els acords municipals sobre ús del terme. Va ser zona d'actuació carlista durant el segle XIX.

Fredes

Vista de Fredes

És el poble més septentrional del País Valencià i es troba a 1.090 m. d'altitud. Històricament, va formar part de la Tinença de Benifassà, per pertànyer des del segle XIII al senyoriu del monestir d'aquest nom. Va rebre una primera carta de poblament de Blasc d'Alagó el 15 de març de 1236, juntament amb el Boixar, i una definitiva de l'abat del monestir en 1266, amb unes exigències molt dures que incloïen partició de la collita. Va ser abandonat durant la guerra de Catalunya en 1463, i també en temps de Felip IV quan es va produir la invasió francesa de Catalunya. Va ser zona de control carlista durant el segle XIX. En 1977 va ser annexionat a la Pobla de Benifassà. En el seu terme es troba el cim del Tossal dels tres Reis (1.356 m.). Al sortir de Fredes es troba l'antic monestir de Santa Maria de Benifassà, el primer que es va fundar en terres valencianes. El primer edifici es va construir en la muntanya de Santa Escolàstica, en la qual es va establir una comunitat cistercenca procedent del Monestir de Poblet, en 1233, aprofitant el castell que els musulmans anomenaven de Beni-Hazà. En 1250 els monjos es van traslladar a les noves dependències, situades en el pla situat al costat del castell, amb la qual cosa va quedar abandonat. L'església va ser acabada en 1276 i a partir d'aquí el monestir ha passat per diverses vicissituds, amb èpoques d'esplendor i altres de penúries, fins que les guerres de la Independència i de Successió van acabar arruïnant-lo. Després de l'exclaustració de 1834 va ser ocupat pels carlistes, i Cabrera va convertir les seves dependències en hospital de sang i camp de concentració. Tot això va ser causa de dispersió i pèrdua dels tresors que posseïa, com per exemple el primer manuscrit del Llibre dels Furs. En 1931 va ser declarat Monument Nacional. Actualment és propietat de l'orde de Sant Bru que va establir la primera cartoixa femenina d'Espanya, després de la reconstrucció realitzada per la Diputació de Castelló.

Demografia

Evolució demogràfica (des de 1877) Censos de població[1]
	Font: Institut Nacional d'Estadística

Distribució de la població entre els diferents nuclis:

Administració

Economia

Les activitats econòmiques són la ramaderia i la restauració.

Monuments

Convent de Santa Maria de Benifassà

• 
  Reial Convent de Santa Maria de Benifassà. Del segle XIII. D'estil gòtic cistercenc. Monument Nacional des de 1931. Actualment ocupat per monges de Sant Bru i es troba en perfecte estat de conservació. És el primer que es va fundar en terres valencianes.


• Castell de Beni-Hazà. Castell musulmà sobre el que es fundà el monestir i del que romanen escasses deixalles, dintre del monestir.


• 
  Castell de Boixar. També moro, fou destruït durant la Reconquesta i no n'hi ha gaires records.


• Ajuntament. Sobe un dels casalots nobiliaris que omplin el poble.


• 
  Església de l'Assumpció, del Boixar. Segle XVIII.


• 
  Església de Sant Pere.


• 
  Església del Salvador, del Bellestar. Segle XIII.


• 
  Església de Sant Jaume, de Coratxà.


• Església dels Sants de la Pedra Abdó i Senent, de Fredes.


• Església de Sant Jaume apòstol.


• Pintures rupestres de la Cova dels Rosegadors.


• Ermita de la Trinitat.

Llocs d'interés

Al terme de la pobla de Benifassà trobem les següents microrreserves de flora:

• Molí de l'Abat


• Tossal de Mitjavila


• Punta de Solà d'En Brull


• Font de l'Ombría


• Salt de Robert


• Mas del Peraire


• Tossal de Cervera


• Carrascal del Mas del Peraire


• Racó dels Presseguers


• Pouet de Félix

Festes i celebracions

• 
  Els Apostols de Fredes. Segon cap de setmana d'agost.


• 
  Sant Bernabé del Boixar. L'11 de juny.


• 
  Sant Jaume del Coratxar. El 21 de juny.


• 
  Sant Salvador del Ballestar. El 6 d'agost.


• 
  L'Assumpció de la Pobla. El 15 d'agost
  


• 
  Sant Antoni de la Pobla. El 17 de gener amb foguera.

Referències

Vegeu també

• Tinença de Benifassà


• Ballestar


• Boixar


• Coratxà


• Fredes

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• Web de l'Ajuntament de La Pobla de Benifassà


• Web de la Tinença de Benifassà


• Coratxà


• 
  País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.


• 
  Institut Valencià d'Estadística.


• 
  Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.