Eduard Grell Bibliografia Menú de navegacióWorldCatcb14800038s118542001nr93031386318712410000 0000 7857...
Compositors alemanys del RomanticismeOrganistes alemanysBerlinesos
Berlín20 de novembre1800Steglitz10 d'agost1886organistacompositorRitsehKarl Friedrich Zelteresglésia de Sant Nicolau18321864Emil FrommAdolphe FischerSiegfried Wilhelm DehnMartin BlumnerLudwig BusslerorguePalestrina
Medalla amb el perfil del compositor Eduard Grell | |
Nom original | (de) August Eduard Grell |
---|---|
Biografia | |
Naixement | August Eduard Grell 20 de novembre de 1800 Berlín |
Mort | 10 d'agost de 1886(1886-08-10) (als 85 anys) Steglitz |
Activitat | |
Ocupació | Organista, compositor |
Estil | Romanticisme |
Professors | Karl Friedrich Zelter i Carl Friedrich Rungenhagen |
Alumnes | Arnold Mendelssohn |
Instrument | Orgue |
Obra | |
Obres destacables | Missa a 16 veus, salms a 8 i 11 veus, un te deum, l'oratori Die Israëliten in der Wüste, cors, motets, cantates, himnes, nadales, duets i lieder |
Premis | |
| |
Eduard Grell (Berlín, 20 de novembre de 1800 - Steglitz, 10 d'agost de 1886) fou un organista i compositor alemany.
Rebé les primeres lliçons del seu pare, que també era organista, i després fou deixeble de Ritseh i Karl Friedrich Zelter; als disset anys fou nomenat organista de l'església de Sant Nicolau i el mateix any entrà en la Sing Akademie, de la que arribà ser-ne segon director el 1832 i primer director el 1864. A més, fou, organista de la catedral i de la cort de Berlín, i al llarg de la seva llarga vida va rebre els més alts honors. Grell es distingí com hàbil contrapuntista, excel·lent professor i organista tingué entre els seus alumnes els compositors Emil Fromm[1] i Adolphe Fischer i als director d'orquestra Siegfried Wilhelm Dehn, Martin Blumner i Ludwig Bussler, i fou un entusiasta apòstol de la música a cappella, doncs sostenia que en l'art religiós no hi havia d'entrar l'artifici dels instruments. Així, a excepció d'alguns fragments per a orgue, de caràcter més aviat pedagògic, no va escriure més que música vocal en l'estil de Palestrina.
Bibliografia
Enciclopèdia Espasa Volum núm. 26, pàg. 1286 ISBN 84-239-4526-X
↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 24, pàg. 1364 (ISBN 84-239-4524-3)