Eduard Grell Bibliografia Menú de navegacióWorldCatcb14800038s118542001nr93031386318712410000 0000 7857...


Compositors alemanys del RomanticismeOrganistes alemanysBerlinesos


Berlín20 de novembre1800Steglitz10 d'agost1886organistacompositorRitsehKarl Friedrich Zelteresglésia de Sant Nicolau18321864Emil FrommAdolphe FischerSiegfried Wilhelm DehnMartin BlumnerLudwig BusslerorguePalestrina




















































Infotaula de personaEduard Grell

A.E. Grell 1.jpg
Medalla amb el perfil del compositor Eduard Grell

Nom original
(de) August Eduard Grell
Biografia
Naixement
August Eduard Grell
20 de novembre de 1800
Berlín
Mort
10 d'agost de 1886(1886-08-10) (als 85 anys)
Steglitz
Activitat
Ocupació
Organista, compositor
Estil
Romanticisme
Professors
Karl Friedrich Zelter i Carl Friedrich Rungenhagen
Alumnes
Arnold Mendelssohn
Instrument
Orgue
Obra
Obres destacables
Missa a 16 veus, salms a 8 i 11 veus, un te deum, l'oratori Die Israëliten in der Wüste, cors, motets, cantates, himnes, nadales, duets i lieder
Premis


Modifica les dades a Wikidata

Eduard Grell (Berlín, 20 de novembre de 1800 - Steglitz, 10 d'agost de 1886) fou un organista i compositor alemany.


Rebé les primeres lliçons del seu pare, que també era organista, i després fou deixeble de Ritseh i Karl Friedrich Zelter; als disset anys fou nomenat organista de l'església de Sant Nicolau i el mateix any entrà en la Sing Akademie, de la que arribà ser-ne segon director el 1832 i primer director el 1864. A més, fou, organista de la catedral i de la cort de Berlín, i al llarg de la seva llarga vida va rebre els més alts honors. Grell es distingí com hàbil contrapuntista, excel·lent professor i organista tingué entre els seus alumnes els compositors Emil Fromm[1] i Adolphe Fischer i als director d'orquestra Siegfried Wilhelm Dehn, Martin Blumner i Ludwig Bussler, i fou un entusiasta apòstol de la música a cappella, doncs sostenia que en l'art religiós no hi havia d'entrar l'artifici dels instruments. Així, a excepció d'alguns fragments per a orgue, de caràcter més aviat pedagògic, no va escriure més que música vocal en l'estil de Palestrina.



Bibliografia



  • Enciclopèdia Espasa Volum núm. 26, pàg. 1286 ISBN 84-239-4526-X



  1. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 24, pàg. 1364 (ISBN 84-239-4524-3)









Popular posts from this blog

Benedict Cumberbatch Contingut Inicis Debut professional Premis Filmografia bàsica Premis i...

Monticle de plataforma Contingut Est de Nord Amèrica Interpretacions Altres cultures Vegeu...

Escacs Janus Enllaços externs Menú de navegacióEscacs JanusJanusschachBrainKing.comChessV