Eduard Grell Bibliografia Menú de navegacióWorldCatcb14800038s118542001nr93031386318712410000 0000 7857...
Compositors alemanys del RomanticismeOrganistes alemanysBerlinesos
Berlín20 de novembre1800Steglitz10 d'agost1886organistacompositorRitsehKarl Friedrich Zelteresglésia de Sant Nicolau18321864Emil FrommAdolphe FischerSiegfried Wilhelm DehnMartin BlumnerLudwig BusslerorguePalestrina
![]() Medalla amb el perfil del compositor Eduard Grell | |
Nom original | (de) August Eduard Grell |
---|---|
Biografia | |
Naixement | August Eduard Grell 20 de novembre de 1800 Berlín |
Mort | 10 d'agost de 1886(1886-08-10) (als 85 anys) Steglitz |
Activitat | |
Ocupació | Organista, compositor |
Estil | Romanticisme |
Professors | Karl Friedrich Zelter i Carl Friedrich Rungenhagen |
Alumnes | Arnold Mendelssohn |
Instrument | Orgue |
Obra | |
Obres destacables | Missa a 16 veus, salms a 8 i 11 veus, un te deum, l'oratori Die Israëliten in der Wüste, cors, motets, cantates, himnes, nadales, duets i lieder |
Premis | |
| |
![]() |
Eduard Grell (Berlín, 20 de novembre de 1800 - Steglitz, 10 d'agost de 1886) fou un organista i compositor alemany.
Rebé les primeres lliçons del seu pare, que també era organista, i després fou deixeble de Ritseh i Karl Friedrich Zelter; als disset anys fou nomenat organista de l'església de Sant Nicolau i el mateix any entrà en la Sing Akademie, de la que arribà ser-ne segon director el 1832 i primer director el 1864. A més, fou, organista de la catedral i de la cort de Berlín, i al llarg de la seva llarga vida va rebre els més alts honors. Grell es distingí com hàbil contrapuntista, excel·lent professor i organista tingué entre els seus alumnes els compositors Emil Fromm[1] i Adolphe Fischer i als director d'orquestra Siegfried Wilhelm Dehn, Martin Blumner i Ludwig Bussler, i fou un entusiasta apòstol de la música a cappella, doncs sostenia que en l'art religiós no hi havia d'entrar l'artifici dels instruments. Així, a excepció d'alguns fragments per a orgue, de caràcter més aviat pedagògic, no va escriure més que música vocal en l'estil de Palestrina.
Bibliografia
Enciclopèdia Espasa Volum núm. 26, pàg. 1286 ISBN 84-239-4526-X
↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 24, pàg. 1364 (ISBN 84-239-4524-3)