Fhyujk

al-Biruní
Abu-r-Rayhan Muhàmmad ibn Àhmad al-Biruní

Segell soviètic editat en commemoració del mil·lenari del seu naixement.
Nom original	(fa) ابوریحان بیرونی
Biografia
Naixement	15 de setembre de 973 Kath
Mort	13 de desembre de 1048(1048-12-13) (als 75 anys) Gazni
Altres noms	al-Khwarizmí (en àrab) أبو الريحان محمد بن أحمد البيروني (Abū r-Rayḥān Muḥammad ibn Aḥmad al-Bīrūnī) (en persa) ابوریحان محمد بن احمد بیرونی (Abū Rayḥān Muḥammad ibn Aḥmad Bērūnī)
Religió	Islam
Activitat
Camp de treball	Física, matemàtiques, astronomia, ciències naturals, ciència històrica, cronologia, lingüística, indologia, ciències de la Terra, geografia, filosofia, cartografia, antropologia, astrologia, Comparative sociology , química, medicina, psicologia, teologia, farmacologia, història de les religions i mineralogia
Ocupació	Historiador, físic i pensador
Període	Edat d'or de l'islam
Obra
Obres destacables	Al-Tafhim The Remaining Signs of Past Centuries (1000)

Abu-r-Rayhan Muhàmmad ibn Àhmad al-Biruní o Beruni, més conegut simplement com al-Biruní i, de vegades, com al-Khwarizmí^[1] (Kath, 15 de setembre del 973 - Gazni 13 de desembre del 1048) fou un erudit musulmà d'origen persa que va contribuir de manera important en els dominis de les matemàtiques, la filosofia, la medicina, i les ciències

Tadjik, seguidor del xiisme, va estudiar a Kath (avui a la República autònoma dels Karakalpaks) fins als 25 anys. Va viatjar a Bukharà, on l'emir samànida Mansur II ben Nuh (997-999) fou el seu benefactor; després va anar a Gurgan a la cort de l'emir ziyàrida Kabus ibn Washmgir, que acabava de tornar de l'exili (998), i vers el 1000 va escriure la seva primera obra (tractava del calendari i les eres i problemes matemàtics i astronòmics), i després va anar a Rayy. El 1008, va tornar al seu país, va servir al khwarizmshah, Abu l-Abbas Mamun ibn Mamun; a la mort del khwarizmshah a mans de les seves tropes revoltades (1016-1017), els gaznèvides van ocupar el país i al-Biruni fou portat a Gazni. A la cort gaznèvida, fou astròleg i va acompanyar Mahmud de Gazni en algunes expedicions; llavors, va escriure una cèlebre descripció de la societat i les ciències de l'Índia de l'època (1030). A Masud I ben Mahmed, li va dedicar la seva tercera obra principal el Katib al-Kanum al-Masudi fi l-haya wa-l-nudjum.

Va ser un important contribuïdor a la geodèsia i la geografia, introduint tècniques de mesurament de la terra per triangulació, i calculant que el radi de la Terra hauria de ser 6.339,6 km. El seu Masudic canon conté una taula amb les coordenades de sis-cents llocs.^[2]

Va escriure moltes altres obres, almenys 103 més, 10 que no es van acabar, 12 compostes en nom seu per Abu Nasr, 12 compostes per Abu Sahl i 1 per Abu Ali al-Hasan ibn Alu al-Djili; és a dir, en total 138. La data tradicional de la seva mort, la dóna al-Ghadanfar, però com que se sap que va viure més de 80 anys lunars probablement fou dos o tres anys després, vers 1050.

Les seves obres principals són:

• La cronologia de les antigues nacions


• 
  Descripció de l'Índia (en àrab: تحقيق ما للهند من مقولة معقولة في العقل أم مرذولة)


• 
  Sobre els signes que resten de segles passats (en àrab: الآثار الباقية عن القرون الخالية)


• 
  El cànon Masudi (en àrab: القانون المسعودي)


• 
  Llibre d'instrucció sobre els elements dels art i l'astrologia (en àrab: التفهيم لصناعة التنجيم)


• 
  Farmàcia, sobre drogues i tractaments mèdics.


• 
  Gemmes (en àrab: الجماهر في معرفة الجواهر), sobre geologia, minerals i gemmes


• L'astrolabi


• Biografies de Mahmud de Ghazni i del seu pare Sebuktegin
  


• Història de Khawarizm

Notes

Referències

• 
  Article a Encyclopaedia Iranica
  

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Al-Biruní