Fhyujk

Albanyà
Bandera d'Albanyà escut d'Albanyà
Poble de Lliurona (Albanyà)
Localització
42° 18′ 18″ N, 2° 43′ 12″ E / 42.30496°N,2.720057°E / 42.30496; 2.720057
Estat	Espanya
Autonomia	Catalunya
Vegueria	Comarques gironines
Comarca	Alt Empordà
Entitats de població	10
Població
Total	139 (2018)
• Densitat	1,47 hab/km²
Llar	28 (1553)
Gentilici	Albanyenc, albanyenca
Geografia
Superfície	94,4 km²
Banyat per	Muga
Altitud	239 m
Limita amb	Beuda Cabanelles Montagut i Oix Sales de Llierca Maçanet de Cabrenys Sant Llorenç de la Muga la Menera Serrallonga Costoja
Història i celebracions
Festa major	27 de juny
Organització política
• Alcalde	Vicenç Campasol Terrades
Identificador descriptiu
Codi postal	17733
Zona horària	UTC+01:00
Codi de municipi INE	17003
Codi territorial IDESCAT	170031
Altres
Lloc web	Lloc web oficial

Albanyà és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines, a 239 metres d'altitud. Forma part del consorci Salines-Bassegoda i està inclòs al PEIN de l'Alta Garrotxa.

Història

La zona és habitada des de temps prehistòrics. Ho demostren diferents vestigis arqueològics, com ara el jaciment de la cova de la Pólvora i la tomba megalítica o cista de la Creu de Principi.

En el primer mil·lenni de la nostra era hi varen arribar els àrabs, però no en queda cap rastre. Albanyà apareix documentat per primera vegada -amb el nom d'Albanianum- el 844, en un diploma del rei franc Carles el Calb a favor de l'abat Dòmnul, que hi va fundar el 820 un dels monestirs benedictins més antics de Catalunya: Sant Pere d'Albanyà, que, a partir del 869, va passar a dependre de Santa Maria d'Arles (Vallespir).

Economia

Els camps de conreu de cereals, patates, llegums i farratge, les hortes a la vora de la Muga, la pastura de bestiar i, sobretot, els boscos de roures, d'alzines, de pins i les boixedes van ser activitats econòmiques de la zona. El principal recurs era la producció de carbó vegetal en carboneres, que es venia a les ciutats fins que va aparèixer el gas butà a mitjans del segle XX. En aquest moment va començar un important descens de la població, i el consegüent abandonament de masies i veïnats. Actualment s'estan restaurant moltes cases, bé perquè s'hi instal·len neorurals, bé com a segones residències. L'augment del turisme de la natura i d'altres activitats d'oci com la caça o els bolets mantenen indústries del sector de l'hostaleria, com ara restaurants (Cal Tet...), comerços (Cal Music...), i un càmping. També es manté l'explotació del bosc, per vendre'n la llenya. Hi ha alguna activitat agrícola, però la majoria de la gent treballa a Figueres o en altres llocs de la comarca.

Demografia

Llocs d'interès

• 
  Portal d'Albanyà, porta antiga de la muralla de la població del segle XII, declarat Bé cultural d'interès nacional (BCIN).


• 
  Torre de Corsavell, entre el puig de la Plana i la solana de can Nou, declarada BCIN.


• 
  Mas Sobirà, ruïnes de l'antiga masia fortificada a la vall de Ribelles, declarat BCIN.


• Cista de la Creu de Principi, monument megalític.


• Sant Vicenç de Principi, església romànica en ruïnes del segle IX.


• 
  Sant Pere d'Albanyà, església parroquial d'estil romànic del segle X. Correspon a l'antic monestir benedictí del segle IX, fundat pel monjo Dòmul l'any 844.


• 
  Sant Miquel de Bassegoda, senzilla i elegant església romànica del segle XII, restaurada recentment. És d'una sola nau amb volta apuntada i absis semicircular, façana orientada al migdia amb campanar d'espadanya.


• 
  Sant Martí de Corsavell.


• 
  Sant Joan de Baussols, segle XIV. Abandonada des del 1910, per la caiguda d'uns llamps.


• 
  Sant Feliu de Carbonills, segle XIV. Cal destacar de l'interior de l'església el terra enllosat, l'ara, el tenant de l'altar, la pica baptismal i les restes de pintures romàniques. D'aquí prové la làpida esculpida del segle XIII que hi ha a Sant Pere d'Albanyà.


• 
  Sant Cristòfol dels Horts. Documentada l'any 990.


• 
  Sant Corneli de la Muga o de Ribelles. La nau es troba en ruïnes i l'absis, sencer.


• 
  Sant Bartomeu de Pincaró, segle XII


• 
  Sant Andreu de Lliurona o Llorona, segle XII


• 
  Santuari de la Mare de Déu del Mont. Remodelat el 2002, ofereix servei d'hostatgeria.


• Santuari de la Mare de Déu del Fau, Mare de Déu de les Formigues o de les Alades, segle XV. Conserva el retaule neoclàssic.


• 
  Monestir de Sant Llorenç del Mont (o de Sous), segle XI. És al pla de Sous, en el faldar de la muntanya del Mont.


• Reserva natural de La Muga-Albanyà neix dins el terme municipal d'Albanyà


• Rutes BTT G-05 Salines-Bassegoda


• Museu Albert Molins.^[1]
  

Entitats culturals i associatives

• Colla Gegantera d'Albanyà. Compten amb quatre gegants (2 nous: Bassegoda i Muga, 2 vells: sense nom) i un capgròs (Tisa).


• 
  Agrupació de Defensa Forestal (ADF)


• Àrea de caça Bassegoda - Riu Muga


• Comissió de Festes d'Albanyà

Referències

Vegeu també

• Puig de Bassegoda

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albanyà

A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Albanyà

• Albanyà - Lloc web oficial


• Lloc web de Joventut del Consell Comarcal de l'Alt Empordà


• Informació de la Generalitat de Catalunya


• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya


• Monestirs de Catalunya. Sant Pere


• web del consorci Salines-Bassegoda


• web del consorci de l'Alta Garrotxa