Nictúria Contingut Causes Referències Menú de...
Signes i símptomes de l'aparell urinari
orinamicciótrastorns endocrinsvesicalsarginina vasopressinapèptid natriurètic auricularhipotàlemhipòfisisistema col·lector renalnefronescèl·lules muscularspoliúriadiabetis mellitusdiabetis insípida
| Tipus | símptoma |
|---|---|
| Classificació | |
| CIM-10 | R35 |
| CIM-9 | 788.43 |
| CIAP | U02 |
| Recursos externs | |
| Patient UK | nocturia |
| MeSH | D053158 |
UMLS CUI | C0028734 |
 | |
La nictúria (derivat del grec νυκτουρία: nit i orina), es defineix per la Societat de Continència Internacional (ICS) com “la queixa que l'individu s'ha de despertar a la nit d'una o més vegades per a la micció”.[1] Les seves causes són variades i, en molts pacients, difícils de discernir.[2]
Per tal de diagnosticar la nictúria s'hauria de conèixer el volum d'orina del pacient. L'ICS ho refereix "al volum total d'orina entre el moment en què l'individu va al llit amb la intenció de dormir i el moment en què es desperta per llevar-se al matí",[3] així s'exclou l'última orina d'abans d'anar a llit però s'inclou la primera orina del matí si la necessitat d'orinar desperta al pacient. Tot i que no tots els pacients necessiten tractament, la majoria de les persones el busquen quan la nictúria és important, és a dir: quan s'ha de despertar més de 2-3 vegades per nit. També es té en compte pel diagnòstic quantes hores arriba a dormir el pacient i quantes serien raonables d'aconseguir.
Contingut
1 Causes
1.1 Poliúria global
1.2 Poliúria nocturna
2 Referències
Causes
Les dues causes principals de la nictúria són els trastorns endocrins i problemes vesicals.
Hi ha dues hormones principals que regulen el nivell d'aigua del cos: l'arginina vasopressina (AVP) i el pèptid natriurètic auricular (ANP). L'AVP és una hormona antidiürètica produïda en l'hipotàlem i emmagatzemada i alliberada per la hipòfisi posterior. L'AVP augmenta l'absorció d'aigua en el sistema col·lector renal de les nefrones, així disminueix la producció d'orina. S'utilitza per regular els nivells d'hidratació al cos. L'ANP, d'altra banda, s'allibera per les cèl·lules musculars cardíaques en resposta a un volum sanguini alt. Quan s'activa, l'ANP allibera aigua, augmentant així la producció d'orina.
La nictúria té quatre principals causes subjacents: poliúria global, poliúria nocturna, trastorns d'emmagatzematge de la bufeta, o una etiologia mixta.[4] Els dos primers processos es deuen a nivells irregulars d'AVP o ANP. El tercer procés és un problema vesical.
Poliúria global
La poliúria global és la sobreproducció contínua d'orina que no només es limita a les hores de dormir. La poliúria global es produeix en resposta a un augment de la ingesta de líquids i es defineix com a una eliminació d'orina de més de 40 ml/kg/24 hores. Les causes comunes de la poliúria global són trastorns de set primaris com ara diabetis mellitus i diabetis insípida.
Poliúria nocturna
La poliúria nocturna es defineix com un augment en la producció d'orina durant la nit, però amb una disminució proporcional en la producció d'orina durant el dia que es tradueix en un volum normal d'orina de 24 hores.
Referències
↑ Van Kerrebroeck, Philip; Abrams, Paul; Chaikin, David; Donovan, Jenny; Fonda, David «The standardisation of terminology in nocturia: Report from the standardisation sub-committee of the International Continence Society». Neurourology and Urodynamics, 21, 2, 2002, pàg. 179–83. DOI: 10.1002/nau.10053. PMID: 11857672.
↑ Weiss, Jeffrey P.; Blaivas, Jerry G.; Stember, Doron S.; Brooks, Maria M. «Nocturia in adults: Etiology and classification». Neurourology and Urodynamics, 17, 5, 1998, pàg. 467–72. DOI: 10.1002/(SICI)1520-6777(1998)17:5<467::AID-NAU2>3.0.CO;2-B. PMID: 9776009.
↑ «The standardization of terminology in nocturia: report from the standardization subcommittee of the International Continence Society». BJU Int., 90 Suppl 3, desembre 2002, pàg. 11–5. DOI: 10.1046/j.1464-410x.90.s3.3.x. PMID: 12445092.
↑ Hennessy, Catherine H.; Shen, John K. «Sources of 'Unreliability' in Multidisciplinary Team Assessment of the Elderly». Evaluation Review, 10, 2, 1986, pàg. 178–92. DOI: 10.1177/0193841X8601000202.
