Fhyujk

Gracià Tarragó i Pons

Nom original	(es) Graciano Tarragó Pons
Biografia
Naixement	16 d'abril de 1892 Salamanca
Mort	23 de febrer de 1973(1973-02-23) (als 80 anys) Barcelona
Nacionalitat	Espanya
Educació	Conservatori Municipal de Música de Barcelona
Activitat
Ocupació	Compositor, concert, empresari i guitarrista clàssic
Instrument	Viola
Família
Fills	Renata Tarragó Fàbregas

Gracià Tarragó i Pons (Salamanca, Castella i Lleó, 16 d'abril de 1892 - Barcelona, 23 de febrer de 1973) fou un guitarrista i compositor espanyol molt arrelat a Catalunya.

Biografia

Estudià en el Conservatori del Liceu de Barcelona i en el de Madrid fou deixeble de violí d'Antonio Fernández Bordas, i de composició, de Bartolomé Pérez Casas. Estudià guitarra amb Miquel Llobet a Barcelona. Va ampliar els seus estudis al Real Conservatorio de Madrid,on es va titular com a professor de viola.^[1] A partir del 1916 començà a ensenyar la guitarra a l'Acadèmia Ainaud i més tard fou professor i catedràtic d'aquest instrument en el Conservatori del Liceu. No obstant, la seva habilitat amb el violí el va mantenir unit amb la música simfònica i operística dels seus compositors contemporanis, com ara Richard Strauss, Enric Morera, Manuel de Falla, Eduard Toldrà, Igor Stravinski i molts més. Això li va conferir la sensibilitat musical que després va aplicar en la seva música.^[2]

Fou un dels fundadors del Quartet Ibèric i actuà com a solista en diverses agrupacions musicals com l'Orquestra Pau Casals, Orquestra Simfònica de Barcelona, Associació de Música de Cambra i Associació Intima de Concerts. Autor de diverses transcripcions, arranjaments i cançons, destaca la col·lecció d'obres de "vihuelistes" espanyols del segle XVII al XVIII per a viola de mà sola i amb acompanyament de veu, enregistrat el 1953 per la BBC, a Londres, col·laborant amb Victòria dels Àngels. El 1950 també va compondre diverses obres per a dues guitarres i veu que estrenà junt amb la seva filla Renata i la cantant Victòria dels Àngels. El 1953 va tornar a Londres per fer una altra sèrie de gravacions per la BBC. Al mateix any va guanyar el primer premi del Concurs Internacional de Bolonya per obres de guitarra, amb la peça Canción de cuna al estilo astuciano.

Com a compositor destaca el seu estil del darrer romanticisme, mesclat amb el nacionalisme musical promogut pels mestrès amb qui estudià, com Felip Pedrell o Miquel Llobet.^[2]

Altres de les seves composicions destacables podrien ser Método Graduado, 25 Estudios Melódicos, Preludios, La Libélula, Danza del Pingüino, Danza del Pavo Real, Pins i Playera, per guitarra. També té obres basades en la música popular espanyola, com per exemple: Fantasia sobre la Petenera, Alegrías y Bulerías, Extremeña, Murciana, Ribera de Cuchilleros, Del Valle de Anso, Tonadilla, etc. Té diversos reculls, com Canciones populares para voz y guitarra: No quiero que me cortejes, E1 Zorongo, De los álamos vengo, La vi llorando, Parado de Valldemosa, E1 rossinyol, Jaeneras que yo canto, etc.^[1] (Vegeu llistat d'obres complet).

Més de cinquanta anys de docència van tenir com a resultat una sèrie d'alumnes entre els quals destaquen la seva filla Renata i els components del Quartet Tarragó (Laura Almerich, Manuel Calve, Jordi Codina i J.J.Henríquez), fundat per ell el 1971. Va suposar la primera agrupació de quatre guitarres, formació original en el camp de la música.^[3] És un del pocs grups de música de cambra permanents i professionals de Catalunya. El Quartet Tarragó ha fet centenars de concerts a França, Itàlia. Països Baixos, Bèlgica, Àustria, Hongria, Regne Unit, Suïssa, etc. i ha participat en distints festivals internacionals com el de Versalles, Van Vlaanderen, Wrocław, etc. Del seu repertori destaquen diverses obres de compositors contemporanis seus que van escriure per aquest conjunt.

Obres

Per a veu i acompanyament (si no s'indica el contrari, per a veu i guitarra)

-Canciones populares españolas: Adiós meu homiño; Ahí tienes mi corazón; Andregaya; Canción de trilla; Campanas de Belén; Jaeneras que yo canto; La vi llorando; Miña nay por me casares; Nik baditut; Parado de Valldemosa; Playera; El rossinyol; Si quieres saber coplas; Tengo que subir; Ya se van los pastores.

-Canciones populares españolas (cuaderno II) (veu i guitarra o piano): Arroro; Erico Festak; La Fematera; El marabú; Mariagneta; Redoble; Serrana; Sevillanas; Si vas a San Benitiño; Los toritos de Calera; Y voy por la carretera.

-Canciones populares españolas (cuaderno III) (veu i guitarra o piano): La Asonanta; Campanillas de plata; Copeo de muntanya; Déjame subir; Molinera, molinera; No quiero que me cortejes; Paloma revoladora; Presentes de boda; Seguidillas manchegas; El zorongo.

-Cinco canciones antiguas: Aquel caballero, madre; De Antequera sale el moro; Perdida tengo la color; Duélete de mí, señora; De los álamos vengo, madre.

-Cinco canciones del siglo XVIII (veu i guitarra o violoncel): A quién contaré mis quejas?; Al son de los arroyuelos; En esta larga ausencia; Molinillo que mueles amores; ¡Oh, qué bien baila Gil!

-Cuatro canciones populares catalanas: El preso de Lleida; La cançó del lladre; La calma del mar; Corrandes.

-Dos villancicos navideños (veu i guitarra o piano): Quién pudiera amarte; Tened los ramos.

-Polo gitano o flamenco

Per a conjunt instrumental

-Cala Punta Cristina

-Canciones de España (cuaderno I): Zorongo gitano, El cant dels ocells; Boga boga, Albaes; Tres hojutas madre; La parroquia; Vinde, nenas; Fuego y nieve despiden; Cançó del lladre; El café de chinitas.

-Canciones de España (cuaderno II): Desde Santurce a Bilbao; Paloma revoladora; La pastoreta; Molinero, molinero; Redoble; Al lado de mi cabaña; La lancha de Tolín; No quiero que me cortejes; L'hereu Riera.

-Canciones de España (cuaderno III): Sevillanas; El testament d'Amelia; Molondrón; A raíz d'o toxo verde; Vite, vite, vite; Ses Porgueres; Jota navarra; Anda jaleo; Entre las flores del campo.

-Canciones de España (cuaderno IV): Los cuatro muleros; Si vas a San Benitiño; Asturias, patria querida; La filadora; Erico Festak; Prado de Valldemosa; Eres alta y delgada; Serrana; El Trípili; Muntanyes regalades.

Per guitarra

-Al-Kaiyara, dansa oriental

-Alegrías y bulerías

-Cala Montjoi

-Cuatro canciones catalanas navideñas: El noi de la mare; Olotina; El cant dels ocells; El desembre congelat.

-Churumbeliyo

-Del Valle de Anso

-Dos canciones populares gallegas: Antigua cantiga; Baila Maruxiña

-Dos danzas para guitarra: Danza del pingüino; Danza del pavo real

-Extremeña

-Fandango de la cava

-Fantasía española

-Fantasía sobre la petenera

-Fantasías IV, VII y XI, del libro de Venegas de Henestrosa, s. XVI

-Isabelina

-Mar en calma

-Minueto del chispero

-Preludio imitativo

-Rapsodia catalana

-Recuerdo a Tárrega

-Ren ene luteghea (De mi tierra)

-Ribera de cuchilleros

-Danza de panaderos

-Ritmos andaluces, soleares

-Romance

-Rondalla gironina

-Soleá trianera

-Tiento

-Veinticinco estudios melódicos^[4]

Bibliografia

Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 1973-74, pàgs. 279 (ISBN 84-239-6951-7)

Casares Rodicio, Emilio. Diccionario de la música Española e Hispanoamericana. SGAE, 2002, p. 176. ISBN 84-8048-313-X

Enllaços externs

Gracià Tarragó i Pons - Gran Enciclopèdia Catalana

Referències