Dot Referències Menú de navegacióWikimedia CommonsLa mujer en la sociedad medievalLa dote matrimonial del...
MatrimoniAntropologiaDret romà
matrimonidivorcimonestirmonjaÍndiaPakistanBangla DeshNepalSri LankauxoricidisassassinatsaixovarImperi nou de l'Antic Egipteantic Israelpobles germànicsedat mitjanaMorgengabemahrAlcorà
El dot, mot usat des de l'Edat Mitjana i que prové del llatí,[1] és el patrimoni que la futura casada o la seva família lliuren al promès, estant en molts casos en proporció a l'estatus social del futur marit. El seu significat, segons diferents cultures, bé seria el de contribuir a la manutenció de la mateixa promesa o contribuir a les càrregues matrimonials. En qualsevol cas, el dot s'atorga a l'home qui administra durant la durada del matrimoni i de produir-se el repudi, la separació o el divorci hauria de tornar-ho.[2][3]
"Dot" té altres significats: és una qualitat, que la naturalesa pot haver donat a algú, donant un cert prestigi; l'aportació que fa una noia quan entra en un monestir com a monja.[4][5][6]
En algunes cultures, el dot forma part d'un bescanvi de riqueses entre les famílies contraents acompanyada d'un cert pagament del xicot o la seva família a la família de la promesa, denominada donació voluntària. Aquest pagament és força freqüent en algunes cultures africanes, mentre que el dot seria més propi de l'Àsia del Sud i algunes societats europees. A països com ara l'Índia, Pakistan, Bangla Desh, el Nepal, Sri Lanka és la promesa la que ha de pagar un dot a la família del nuvi.
Encara que en aquests països asiàtics es prohibiria expressament el dot a mitjan segle XX -a l'Índia va ser il·legalitzat el 1961-, aquesta pràctica continua sent prou comuna i de vegades ha suscitat problemes quan no poden satisfer-se les exigències del marit, el que ocasiona maltractament o també uxoricidis o d'altres tipus d'assassinats.[7][8]
En algunes regions d'Europa s'ha conservat la tradició de l'aixovar, que antigament consistia en el conjunt d'estris, mobles i robes aportats per la família de la núvia i que avui també pot fer-se extensible a la família del promès.
A l'Imperi nou de l'Antic Egipte existien tres tipus de contracte matrimonial, en dos dels quals la dona aporta el diner (dot) al matrimoni per la seva manutenció, donant-li el marit a canvi una quantitat anual de gra i diners. En el tercer tipus de contracte la dona pot reclamar la quantitat aportada. A l'antic Israel son els pares del futur marit, o ell mateix si era adult i lliure, els qui paguen als pares de la futura dona el mohar.[9] En altres cultures, com els pobles germànics de l'edat mitjana, apareix un fenomen marital denominat Morgengabe, que consistiria en un pagament del promès a la família de la núvia. El mahr és un fenomen semblant al Morgengabe germànic però en la cultura islàmica que s'esmenta a l'Alcorà al versicle 4:4, doni el promès el pagament a la núvia un cert import de diners, joies o béns immobles.
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dot |
↑ Corominas, Joan. Breve diccionario etimológico de la lengua castellana (en castellà). 3a. Madrid: Gredos, 1990, p. 220. ISBN 84-249-1332-9.
↑ «La mujer en la sociedad medieval». ArteHistoria. [Consulta: 1r febrer 2013].
↑ Gamboa, Jorge Augusto. «La dote matrimonial del siglo XVI: el caso de la provinvia de Pamplona en el Nuevo Reino de Granada (1575-1630)» (en castellà). [Consulta: 1r febrer 2013].
↑ Diccionari de la llengua catalana (en català). 2a. Barcelona: Edicions 62, 2011, p. 588. ISBN 978-84-297-6842-8.
↑ Nueva Enciclopedia Larousse. Volum 3 (en castellà). 2a. Barcelona: Planeta, 1984, p. 3068, 3069. ISBN 84-320-4243-9.
↑ Fabra, Pompeu. Diccionari General de la LLengua Catalana (en català). 5a. arcelona: A. López Llausàs, 1968, p. 637. «Dip. Legal. B. 39217-67»
↑ «La dote matrimonial genera bolsas de pobreza y marginalidad femenina en India» (en castellà). elEconomista.es, 09-01-2010. [Consulta: 1r febrer 2013].
↑ «La dote, rito mortal en la India» (en castellà). elmundo.es, 23-05-2007. [Consulta: 1r febrer 2013].
↑ Sau, Victoria. Diccionario ideológico feminista. vol.1 (en espanyol). Icaria, 01/04/2000, p. 103. ISBN 9788847426078.
Viccionari