Fhyujk

Un antic Aussteuerschrank alemany amb l'aixovar de la núvia

El dot, mot usat des de l'Edat Mitjana i que prové del llatí,^[1] és el patrimoni que la futura casada o la seva família lliuren al promès, estant en molts casos en proporció a l'estatus social del futur marit. El seu significat, segons diferents cultures, bé seria el de contribuir a la manutenció de la mateixa promesa o contribuir a les càrregues matrimonials. En qualsevol cas, el dot s'atorga a l'home qui administra durant la durada del matrimoni i de produir-se el repudi, la separació o el divorci hauria de tornar-ho.^[2][3]

"Dot" té altres significats: és una qualitat, que la naturalesa pot haver donat a algú, donant un cert prestigi; l'aportació que fa una noia quan entra en un monestir com a monja.^[4][5][6]

En algunes cultures, el dot forma part d'un bescanvi de riqueses entre les famílies contraents acompanyada d'un cert pagament del xicot o la seva família a la família de la promesa, denominada donació voluntària. Aquest pagament és força freqüent en algunes cultures africanes, mentre que el dot seria més propi de l'Àsia del Sud i algunes societats europees. A països com ara l'Índia, Pakistan, Bangla Desh, el Nepal, Sri Lanka és la promesa la que ha de pagar un dot a la família del nuvi.

Encara que en aquests països asiàtics es prohibiria expressament el dot a mitjan segle XX -a l'Índia va ser il·legalitzat el 1961-, aquesta pràctica continua sent prou comuna i de vegades ha suscitat problemes quan no poden satisfer-se les exigències del marit, el que ocasiona maltractament o també uxoricidis o d'altres tipus d'assassinats.^[7][8]

En algunes regions d'Europa s'ha conservat la tradició de l'aixovar, que antigament consistia en el conjunt d'estris, mobles i robes aportats per la família de la núvia i que avui també pot fer-se extensible a la família del promès.

A l'Imperi nou de l'Antic Egipte existien tres tipus de contracte matrimonial, en dos dels quals la dona aporta el diner (dot) al matrimoni per la seva manutenció, donant-li el marit a canvi una quantitat anual de gra i diners. En el tercer tipus de contracte la dona pot reclamar la quantitat aportada. A l'antic Israel son els pares del futur marit, o ell mateix si era adult i lliure, els qui paguen als pares de la futura dona el mohar.^[9] En altres cultures, com els pobles germànics de l'edat mitjana, apareix un fenomen marital denominat Morgengabe, que consistiria en un pagament del promès a la família de la núvia. El mahr és un fenomen semblant al Morgengabe germànic però en la cultura islàmica que s'esmenta a l'Alcorà al versicle 4:4, doni el promès el pagament a la núvia un cert import de diners, joies o béns immobles.

Referències

A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Dot

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dot

Viccionari